Blog de Mir Roy i Manel Riu

Queda inaugurat el blog del Manel

2011-04-16T17:39:00.004+02:00

Sempre va tindre ganes de bloguejar també sol:
Blog de Manel Riu Fillat
Que tinga sort.

La FACAO, la incansable FACAO, la esperpèntica FACAO

2011-04-14T19:38:00.007+02:00

A veri com ho diríem... Ignorància? Sentit del ridícul poc desenvolupat? Hipoirrigació hemàtica cerebral? Hiperirrigació hemàtica gonadal? Ai, quousque tandem abutere, FACAO, patientia nostra?

Multen els membres de la FACAO per no presentar-se al judici contra activistes de la Franja
13 04 2011

La FACAO porta una dècada intententant negar que el català es parla a la Franja. Entre els seus recursos més habituals hi ha l’ús dels tribunals de justícia per a perseguir activistes. En tots els judicis els defensors del català han estat absolts. I en el darrer, que ha estat endarrerit per un any, s’ha imposat una multa de 500 euros per a cadascun dels testimonis de la FACAO que no ha assistit al judici. No s’han presentat els testimonis Raúl Vallés (President de FACAO), Julián Naval i Enrique Naval. 500 euros de multa per cadascú.
Font: Lo cacao de la FACAO

Jo per mi que els de la FACAO porten els mitjons massa apretats, segur; si no, no s'explica.

També en parlen...

La Franja
Xarxes socials i llengües
Lo finestró del Gràcia
Miquel Strubell

Un grup catalanòfob es querella contra les calcetes de la nostra Mireia

2010-04-18T23:16:00.011+02:00

Hi ha gent que no tine guaire sentit de l'humor. Els de la FACAO, per exemple.

Un grup catalanòfob es querella contra les calcetes de la novel·la Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)

La FACAO (Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental), grup d'ultradreta fundador de la plataforma catalanòfoba "No hablamos catalán", ha presentat una querella contra la novel·la de Mir Roy i Manel Riu Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos). En l'escrit d'acusació l'advocat de la FACAO ha formulat, entre d'altres, la següent acusació: "En mayo de 2008 el querellado [,Mir Roy i Manel Riu,] publica un libro titulado 'Me llamo Mireia y mi coño se llama Carlitos' en el que afirma que 'sus braguitas mojadas seguro harían un servicio a cualquiera de FACAO'”.

Ja tenim ganes que se fixe data per al judici. Serà espectacular escoltar l'advocat de la FACAO demanant una prova pericial sobre "braguitas mojadas" i "braguitas secas".

Mentre esperem delerosos eixe moment de glòria de la ciència higromètrica calcetera, naltres anirem fent la nostra. Per posar un cas, divendres 23 d'abril de 2010 serem a Cardedeu presentant la novel·la amb els amics de l'Esquellot.

Sant Jordi

2009-04-19T17:02:00.006+02:00

El proper 23 d'abril, Sant Jordi, serem a Lleida i a Barcelona signant emdicmireies (o fent-la petar amb qui vulga vindre). A Lleida, serem a la Llibreria Caselles, de 13:00 a 14:00.

Mostra un mapa més gran

I, a Barcelona, serem al 102 de la Rambla de Catalunya (a la vora de la cantonada Provença-Rambla de Catalunya), de 17:00 a 19:00.

Mostra un mapa més gran

Mos vem a Lleida o Barcelona.

Coda. Els de 3cat24.cat mos han entrevistat dins la secció "Llibres i tecnologia" del seu especial Viu Sant Jordi 2009.

Entrevista

La setmana que vine, dos presentacions (Reus i Pobla)

2009-04-09T09:20:00.000+02:00

Allà mos trobarem (i el dia de Sant Jordi, a les Rambles de Barcelona; però ara este tema no toca). Reus i Pobla:

1. Presentació a Reus d'Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)
Dia i hora: 18 d'abril de 2009 (disssabte) a les 19:30
Lloc: Pub Suau (Passeig de Mata, 18, Reus)
Presentadors: Raquel Estrada, blogaire; Jordi Ferré, editor; Ernest Benach, reusenc...

...i personatge (pàgina 105 de la novel·la)

DIJOUS 29 DE JUNY DE 2006
La Franja i la granja

Conec uns nois que es passen el dia parlant i parlant a un fòrum d'Internet que es diu Neopàtria, i són una mica monotemàtics perquè els pobres estan politraumatitzats, però són bona gent, i un dels seus temes monotemàtics és la Franja de Ponent, i els he promès que en faria un post, i aixòs intento, som-hi, la Franja de Ponent és la part d'Aragó on es parla català, i hi varen néixer el Jesús Moncada i el Duran i Lleida, però lo Cartanyà no, i per cert que els d'un blog que es diu Busot (http://www.busot.ca) li diuen Dioni de la Franja al Duran i Lleida perquè és calb, i ja me n'estic atipant d'un humor tan barroer, i encara més si aquest humor el fa gent d'ERC, que els de Busot són d'ERC, i jo penso votar ERC, però que aquest humor no em va, i a veure si al final m'he de posar jo a explicar estil Busot el conte dels tres porcassos grassos grassos que vivien en una granja.

Que hi havia una vegada una granja on hi vivien tres porcassos grassos grassos, que un era la verra de Cambrils (que tenia aspecte com de Carod), l'altre la porcella de Ripoll (que era com el Puigcercós) i l'altre la truja de Reus (que tenia com una retirada al Benach), i hi havia un llop (que s'assemblava al Zapatero) que tenia un rau-rau a la panxa i se'ls volia menjar, i cadascun dels tres porcassos grassos grassos es va construir una casa per protegir-se del llop, que la verra de Cambrils es va fer una bonica casa de "conseller en cap", però era de palla, que el llop va bufar i bufar i la va destruir, i la verra de Cambrils va córrer a refugiar-se a ca la porcella de Ripoll, que era una bonica casa d'"aliado preferente en Madrid", però era de fusta, que el llop va bufar i bufar i la va destruir, i la verra de Cambrils i la porcella de Ripoll varen córrer a refugiar-se a ca la truja de Reus, que era una bonica casa de "president d'un Parlament que aprova un agosarat estatut el 30 de setembre de 2005", i com que era una casa de totxanes el llop no la va poder destruir per molt que va bufar i bufar, però llavors va aparèixer el Masover de la granja (un noi amb la mateixa cara d'espavilat del Mas), i el Masover va dir "senyor llop, senyor llop, jo l'ajudo a entrar si vostè es fa una foto amb mi i em promet buscar-me un nou ofici, que jo vull ser Molt Honorable Tripijogaire", i el llop va dir que sí, i el Masover el va ajudar a entrar, però els tres porcassos grassos grassos ja havien fugit, i llavors el llop es va cruspir l'"agosarat estatut", que amb aixòs ja es va treure de moment el rau-rau de la panxa, i què se'n va fer dels tres porcassos grassos grassos?, doncs es veu que no varen tornar mai més per la granja, i es conta que varen aprendre a tocar la tenora i varen muntar un grup de sardana fusion: Verra, Porcella i Truja, les Tres Tenores.

I fent la barroera estil Busot he parlat dels tres porcassos grassos grassos que vivien en una granja i no he parlat de la Franja de Ponent, un altre dia ho tornaré a intentar.

2. Presentació a la Pobla de Segur d'Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)
Dia i hora: 19 d'abril de 2009 (diumenge) a les 19:30
Lloc: Molí de l'Oli (Avinguda de Verdaguer, 30, La Pobla de Segur)
Presentador: Lluís Bellera, alcalde de la Pobla de Segur

"Em dic Mireia" digital

2009-04-03T09:04:00.007+02:00

La notícia apareixeva ahir a l'Avui: "Edi.cat comercialitza els primers 'e-books' en català". I eixos primers e-books en català són estos nou:

Foc Latent, de Lluïsa Forrellad
El coleccionista de fades, de Josep Ballester
100 maneres de descobrir un crim, de Moisés Peñalver
Contra la fam i la guerra, d'Arcadi Oliveres
Encara no m'estimes, de Jonathan Lethem
Vilaniu, de Narcís Oller
La meva llibertat, d'Octavi Fullat
Els Borja, família i mite, de Joan Francesc Mira
Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos), de Manel Riu i Mir Roy

Ai coi! La nostra Mireia, analògica fins ara, se mos fa també digital. Bé, ella sempre heva sigut prou digital, digital a pler; però mai amb vuit acompanyants alhora.

D'això. Dissabte 18 d'abril, presentació a Reus; diumenge 19 d'abril, presentació a Pobla de Segur. Lego donarem detalls.

Naltres, l'economista franjolí i la cunyada valenciana

2008-12-13T16:15:00.002+01:00

Pareix el títol d'una performance porno-kitsch; però no. No és una performance porno-kitsch (naltres una perfor...?, on s'és vist!, per favor!, naltres una?), sinó dos: la primera tindrà lloc este dimecres a Barcelona; la segona, dissabte que vine a València.

1. Presentació a Barcelona d'Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)
Dia i hora: 17 de desembre de 2008 (dimecres), 19:00
Lloc: Seu nacional d'Òmnium (C/ Diputació, 276, pral., Barcelona)
Presentador: Ramon Tremosa, economista franjolí

2. Presentació a València d'Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)
Dia i hora: 20 de desembre de 2008 (dissabte), 19:30
Lloc: Centre de Cultura Contemporània Octubre (C/ Sant Ferran, 12, València)
Presentadora: Blanca Garcia, cunyada valenciana dels autors

Fuig d'astí!

2008-12-08T00:01:00.000+01:00

Avui, dia de la Constitució Espanyola,

voldríem felicitar el rei Joan Carles de Borbó

per la seua present i passada actitud en defensa de la lliber... Iep! Perdó, mos acabem d'adonar que avui no és el dia de la Constitució, sinó el de la Immaculada Concepció de la Verge Maria. Càgon la proximitat de dates! Bé, rectificarem. Fora imatges, fora; fuig d'astí!

Moltes felicitats per a totes les Immes i Conxites, doncs. (*)

(*) Ara mos vinen al cap (i no sabem per què) el cas de Pepe Rubianes, el de Guillermo Torres i Manel Fontdevila i el de Jaume Roura i Enric Stern (i el de Joan Tardà d'ahir mateix). Els pobres se van pensar que se podeva opinar lliurement de tot, i que ja no caleva transitar pels ocults viaranys que, per mor d'enganyar els censors, even de pas obligatori durant el Franquisme. Ai, la censura! Per desgràcia, encara hi ha coses que s'han de dir com si no se diguessen. I la paraula Borbons rima amb carbons.

Mir i Manel: hostesses de mitja jornada

2008-12-04T12:30:00.001+01:00

Passarem tot el maití d'este diumenge 7 de desembre a la "Feria del Libro Aragonés" de Montsó (Cinca Mitjà). En concret, farem d'hostesses (o de bandejes, com diria la nostra Mireia) a l'estand d'Inciativa Cultural de la Franja (ICF).

Els senyors amb possibles que vulguen visitar-mos i pagar-mos un beure seran ben rebuts. Si mos visita bell senyor (amb possibles o sense possibles) que haja escrit una anàlisi en aragonès o en català sobre la nostra novel·la, no solament no haurà de pagar-mos un beure sinó que serem naltres els que el convidarem al que siga; per exemple,

el senyor Bauen (que ha escrit esta anàlisi en català)

o el senyor Purnas (que, al seu anterior blog, va escriure esta anàlisi en aragonès).

Les hostesses de mitja jornada som així de generosetes.

Nantem-mos per la llengua

2008-11-13T00:42:00.003+01:00

Ha nascut "Nantem-mos per la llengua". La xiqueta serà bateada, amb tots els "ab renuntio" pertinents, en el si de la Santa Mare Església. Així sia.

Barack Obama, Premi Nacional de Cultura

2008-11-05T00:14:00.003+01:00

És la nostra proposta per a 2009: la Generalitat de Catalunya, tot seguint la línia encetada enguany, hauria de concedir a Barack Obama un dels Premis Nacionals de Cultura. Ell també tine un web en "english" i en "español".

La Generalitat premia amb 18.000 euros qui no fa servir el català

2008-11-04T21:22:00.005+01:00

Comencem per l'única persona decent d'esta història, l'única que se mereix els 18.000 euros del premi: la senyora Montserrat Abelló. La senyora Abelló ha sigut guardonada enguany amb un dels Premis Nacionals de Cultura que atorga la Generalitat de Catalunya. Com explica Vicent Partal en l'article "Gràcies, senyora Abelló", el dia que s'assajava la cerimònia van succeir uns feits força insòlits. L'encarregat de l'assaig, en un cert moment, va passar-se del català al castellà perquè un dels premiats no enteneva el català (recordem les tres paraules: Premis, Nacionals, Cultura). A la vegada, la senyora Abelló va dir: "Jo no entenc el castellà". Ningú no li va fer costat, però ella va insistir fins aconseguir que, finalment, l'encarregat tornés a emprar el català. És insòlit que un guardonat no entengués el català, que l'encarregat de l'assaig se passés al castellà i que cap altre guardonat fes el mateix que la senyora Abelló.

I qui even els meninfotistes guardonats? Doncs estos: Carme Pinós, Carlos Pazos, Infos en Idiomes de Barcelona TV, José González Morandi, Paco Toledo, Paulina Andreu ("Paulina Schumann"), María Gallardo, Miquel Gallardo, L’Era – Espai de Recursos Agroecològics de Manresa, Francesc Casadesús, Nani Marquina, Joan Margarit, grup musical Antònia Font, Patronat d’Estudis Osonencs, Mara Dierssen, Josep Martí Gómez, Lluís Permanyer, Joan de Sagarra, Plataforma per la Llengua, Salvador Sunyer i Moisès Broggi. Com? Què? El grup Antòn...? La Platafor...? El senyor...? I no van donar suport a la senyora Abelló? Voldríem pensar que no van assistir a l'assaig, altrament...

Ara bé, ja res no mos sorprèn, perquè tafanejant pels webs dels guardonats n'hem descobert quatre que són ben políglotes:

Web de Carme Pinós, en "español" i en "english";
Web de Carlos Pazos, en "español", en "english" i en "français";
Web de Miquel Gallardo, en "español" i en "english";
Web de Nani Marquina, en "español" i en "english".

La Generalitat de Catalunya ha esquitxat 18.000 euros a cadascun dels premiats. Als quatre premiats políglotes, també. Pel seu poliglotisme "español-i-qualsevolaltrallenguaquenosigaelcatalà", suposem. Coses de la Cultura Nacional. Encara li faran tornar el premi i els quartos, a la pobra Monserrat Abelló.

Unas braguitas mojadas o una mamada

2008-11-03T18:04:00.005+01:00

Dissabte passat vam rebre a Areny un dels premis de la IX Nit de la Franja de Ponent. Gràcies mil, Ramon Tremosa, per haver proposat que se mos premiés; i gràcies mil, Institució Cultural de la Franja de Ponent.

Ara que, tal com va intuir el cronista d'El Punt David Marín, el premi va ser guairebé més per a la nostra Mireia que per a naltres:

Històries de frontera

La Institució Cultural de la Franja de Ponent reclama, ja sense gaire optimisme, que el govern d'Aragó aprovi aquest mandat l'anunciada llei de llengües

DAVID MARÍN. Areny de Noguera

[...]

Però a les fronteres abunden sobretot les històries absurdes, les situacions que s'escapen de la placidesa ordenada i previsible de les grans capitals. Una d'elles és la de Manel Riu i Mir Roy, professors d'institut premiats dissabte, activistes culturals de Benavarri i autors de la novel·la gestada a internet Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos). El text els ha comportat una querella d'un grup anomenat FACAO que assegura que no és català el que ells parlen. Concretament, als seus dirigents no els ha agradat saber que la Mireia, la fogosa protagonista de la novel·la, confessi en el llibre haver-se masturbat en una conferència sobre llengua impartida per aquesta entitat. «Ja li hem dit al jutge: es va masturbar no per maldat, sinó perquè és el que fa sempre que s'avorreix.», diu Riu.

I el jutge, aquest cop, ha arxivat el cas.

Per a més informació sobre la cara oculta de la FACAO, l'excel·lent web Lo cacao de la FACAO. Per a més informació sobre les acusacions contra la nostra fictícia Mireia, el fragment literal de la querella presentada per la FACAO (i arxivada pel jutge):

[...]afirmar que se masturbó en una conferencia lingüística de FACAO, ofrecer el servicio de unas braguitas mojadas o de una mamada a los miembros de FACAO[...]

Estos de la FACAO són uns catxondos. A este pas, acabaran presentant querelles contra la Ventafocs, la Colometa i Emma Bovary.

L'immens provincianisme barceloní

2008-10-30T00:13:00.007+01:00

No mo'n podévem estar. No volévem dir-hi res, però no mo'n podévem estar. I és que, respecte a l'afer del cotxe oficial del president del Parlament Ernest Benach, se n'ha dit de l'alçada d'un campanar. Moltes opinions veniven perfumades amb l'incofusible tuf de les immenses boines provincianes barcelonines.

Tuf de boina provinciana barcelonina 1:
(Paràfrasi) "Mira que gastar diners en un cotxe oficial just quan el Parlament celebra una jornada per incentivar l'ús de la bicicleta!". Magnífic. Ernest Benach, que viu a Reus, hauria d'anar en bici de Reus a Barcelona.

Tuf de boina provinciana barcelonina 2:
(Paràfrasi) "I què fa el Benach vivint a Reus? El president del Parlament hauria de viure a Barcelona". Genial. Estaria bé que a les properes eleccions s'hi poguessen presentar només aquells que viuen a Barcelona i saben dir, sinse embarbussar-se, "Al temps da ieura és par ieura sobra la xespa".

Tuf de boina provinciana barcelonina 3:
(Paràfrasi) "De tota manera, fer-se posar al cotxe una tele, una taula de treball i un reposapeus és un luxe innecessari". Sublim. Mentre viatja entre Reus i Barcelona, Ernest Benach hauria de fer meditació transcendental; en lloc d'informar-se, treballar, comunicar-se i descansar. O, encara millor, hauria de guixar en una pissarra, a la llum d'un misto i agenollat sobre dos cigrons crus. Per a la informació i la comunicació, un tam-tam faria bon servici.

Hi ha hagut més tufs de boina, però ho deixem estar ací. Al cap i a la fi, l'Ernest Benach ha ordenat desinstal·lar la taula, la tele i el reposapeus. És allò que voleva l'immens provincianisme barceloní, l'idiota provincianisme barceloní. I, als idiotes, o se'ls dóna la ragó o no callen.

Codes:

-El futbolista Puyol (el de debò, el de Pobla) diu "Iniesta", "casa" i "Guardiola", i no "IniestEEE", "casEEE" i "GuardiolEEE" (que és el que l'actor que l'imita al programa de TV3 Crackòvia diu). I és que a Pobla (i de Pobla en amunt) no se fa l'"e" oberta final que és característica del pla de Lleida, sinó l'"a" final més "a" del món. El català nord-occidental és divers; però, per a oïdes provincianes, tot sona igual. En fi, ja ho diva el narrador de La colmena: "A la Uruguaya la llaman así porque es de Buenos Aires".

-Un senyor de "comarques" va arribar al port de Barcelona i s'hi va quedar una estona contemplant el mar. A la vegada, un senyor del "cap i casal" se li va avorar i li va dir: "Què? Al teu poble no teniu una bassa tan gran com aquesta, eh?". El senyor de "comarques" se va girar i li va respondre: "No, però probablement tampoc no tenim tants somers per abeurar com teniu ací". De feit, no va dir "somers"; va dir "burrus", en perfecte dialecte barceloní.

Sexe, catalanisme i fideuà

2008-10-22T22:49:00.006+02:00

Des que la novel·la va eixir publicada, mos heven feit entrevistes, reportatges, articles, presentacions... que pertanyeven al gènere, diguem-ne, de la prosa promocional. No cal dir que n'estem agraïts de debò: els afalacs, sobretot quan vinen d'aquells que ja even amics nostres (en cos o en bits) abans de l'"èxit mediàtico-internàutico-literari", sempre fan molt de goig. Fins ara, però, encara no mos hèvem trobat amb cap anàlisi independent ("anàlisi independent", diuim; perquè, d'estirabots independents nascuts independentment de no haver llegit el llibre, n'hèvem trobat a la xarxa). I vet ací que ensopeguem amb la primera anàlisi escrita no des de l'amistat, sinó exclusivament des del lletraferidisme. L'autora n'és Olga Martínez, de la revista literària digital Llibròfags; i no mos estalvia ni lloances ni retrets:

"Sexe, catalanisme i fideuà", per Olga Martínez

Olga (llibròfaga a qui no tenim el plaer de conèixer, ni en cos ni en bits), mos ha agradat molt la teua crítica.

Este dissabte 18, presentació a Fraga

2008-10-13T18:11:00.001+02:00

Dissabte que vine, presentarem a Fraga la novel·la.

Presentació al Casal Jaume I de Fraga d'Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)
Dia i hora: 18 d'0ctubre de 2008 (dissabte), 19:30
Lloc: Avinguda dels Reis Catòlics, 28 (Fraga)
Presentadors: Josep Anton Chauvell i Marta Canales

Potser també mos hi trobarem Ángel Hernández, l'enginyós president de la catalanòfoba FACAO que tot solet feva adhesius pancatalanistes i els enganxava pels carrers, la qual cosa li permeteva dir després: "Está claro que el origen de dichas pegatinas son las entidades pancatalanistas que hay en Fraga". Un home de ment, l'Ángel; de ment privilegiada, volem dir. Un gran pensador, l'Ángel, i, a més, un gran expert en redecoració de cases d'altri.

Darrerament, la nostra vida blogaire no és guaire activa; però vam assistir divendres passat a la cerimònia dels Premis Blocs Catalunya. Enhorabona a tots els premiats. Enhorabona, Jordi Cervera (no coneixévem el blog, però pareix de qualitat i, sobretot, aposta per la Literatura i no per literaturetes; premi merescut; no sabévem, però, que en els agraïments el Jordi esmentaria la Laura i la Mireia, suposem que no se referiva ni a la nostra Laura ni a la nostra Mireia); enhorabona, Joan Puig (tampoc no coneixévem el seu blog, però també és un encert el premi: un molt bon blog de bibliofília); enhorabona Albert Medran (un cop més, n'ignoràvem l'existència; però està molt bé que reba el premi en l'apartat "Actualitat" un blog com este, que ofereix informació política poc coneguda); enhorabona, Margarida Capellà (que tampoc no el coneixév..., però ben premiat, un bon ús dels blogs com a eina didàctica); enhorabona, Núria Masdéu (este blog sí que el coneixévem!, i amb la Núria també mos coneixévem; coi, la Núria!, la vam tindre al costat durant tota la cerimònia i va guardar el secret fins al moment del lliurament; premi encertat a un blog que, sense estridències, fa bona feina de formigueta); enhorabona, Miquel Tuson (tampoc no el con...; però Roi Marphille, que també seueva al nostre costat, mos en va dir meravelles; el premi el van recollir els pares del Miquel; el pare de l'artista va resultar ser Jesús Tuson; si el fill ha heretat encara que només siga la meitat del talent que tine el pare, el blog ha de ser magnífic); i enhorabona Saül Gordillo (¿què més podem dir del "Saudillo" que no haja estat dit per la Mireia més delerosa de conèixer l'anatomia "saudillesca"?; nen, goïx-ne, que t'ho mereixeves, i paga't alguna cosa a l'Hogar Gallego, i mira de trobar temps per a un Mireio Gordillo que et permeta baldraguejar a gust, tu ja mos entens). I enhorabona als organitzadors.

Després de la cerimònia, van vindre els canapès i la vida social. Roi Marphille, un encant de persona; però estava tan pendent de trucar a la nòvia que se va perdre canapès i conversa. Vilapou, callat i observador; un altre encant d'home, amb la seua pròpia escala de valors (que és, en part, la nostra escala); també se va esmunyir abans d'hora. Ernest Benach, distès i rialler (mos va reconèixer abans no el vam veri); amb el règim que segueix, este home acabarà fonent-se i haurem d'esborrar-lo de la llista dels porcassos grassos grassos; el dia X ja te farem recuperar uns quants quilos, Ernest. Saül Gordillo... un altre camí hem de parlar del Saül?; també distès i rialler, amb el premi a una mà i un canapè a l'altra; se va descollonar de riure quan mos va veri, com sempre. I els que també se van descollonar en veri-mos van ser la Carme Pla i el Jaume Llambrich; coi!, fem una parella estranya (Manel i Mir, Mir i Manel), d'acord;

però tampoc no cal descollonar-se tant, que som formalets. De feit, amb la Carme vam arreglar la crisi econòmica (de moment, ella ja s'ha comprat un ordinador jivaritzat); i amb el Jaume vam arreglar tots els problemes de les Terres de l'Ebre. Sempre és un plaer xerrar amb la reina de l'Ebre i el rei del frikisme. Va ser una bona jornada. A veri si este dissabte 18 a Fraga no se mos descollona tant el personal, que naltres som uns escriptors seriosos.

Este dissabte, presentació a Benavarri

2008-08-14T00:33:00.001+02:00

Finalment, també farem una presentació al nostre lloc, a Benavarri.

Presentació a Benavarri d'Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)
Dia i hora: 16 d'agost (dissabte), 20:30
Lloc: Carrer de la Mala Freixura
Presentadors: Enric Marqués i José Antònio Bergua

Un parell d'entrevistes. Són de fa uns quants dies; però, com que encara no n'hèvem dit res al blog, les enllacem ara. Els del diari digital eldebat.cat mos van fer esta entrevista:

"La Mireia rebia molts correus però els polítics mai no van respondre les seves 'cartes cotxines'"

També van entrevistar la nostra Mireia, que va respondre amb l'estil que li és propi:

"Un lloc per al sexe? El meu Carlitos, que s'hi està molt bé"

Parlant de mitjans de comunicació, estem molt satisfeits per la quantitat de ràdios, diaris i teles que han parlat del llibre. Ha sigut una sorpresa ben agradable i n'estem molt agraïts. A la secció "Epílegs" s'hi poden trobar les entrevistes, ressenyes, comentaris i cròniques que mos han dedicat els mitjans. Els mitjans catalans, és clar; perquè encara és hora que algun mitjà de comunicació aragonès en parle. Cap mitjà aragonès no ha parlat d'Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos), ni per dir-ne bé ni per dir-ne mal (bé, diu que a Radio Benabarre sí que en van parlar, i diu que Radio Benabarre mos entrevista este dijous 14 d'agost al migdia). En fi, és la tònica habitual dels mitjans de comunicació aragonesos: passar de puntetes sobre qualsevol cosa que tinga bella relació amb el català a la Franja, o no dir-ne res, directament.

Queden pendents les cròniques de les presentacions de Tortosa, Saragossa i Sant Pol. Un avanç: mos ho vam passar molt bé a les tres localitats, per exemple...

I ara... Tortosa, Saragossa i Sant Pol

2008-06-15T18:01:00.008+02:00

Després de la batalla de les flors de Lleida (també amb flors de Maria Guàrdia), la nostra guerra carlina continua per terres de Tortosa (dissabte 21 de juny), de Saragossa (divendres 27 de juny) i de Sant Pol (dissabte 28 de juny).

1. Presentació a Tortosa (i més Tortosa) d'Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)
Dia i hora: 21 de juny (dissabte), 12:00 (migdia)
Lloc: Biblioteca Marcel·lí Domingo
Presentadors: Daniel, Jaume, Gustau i Carme
Cantaires: Miquel d'Alcanar (debut) i Pepet (de Pepet i Marieta)

2. Presentació a Saragossa d'Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)
Dia i hora: 27 de juny (divendres), 19:30
Lloc: Seu de l'Asoziazión Cultural Nogará
Presentadors: Jorge Romance i José Antònio Bergua

3. Presentació a Sant Pol de Mar d'Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)
Dia i hora: 28 de juny (dissabte), 19:30
Lloc: Sala Polivalent
Presentadors: Saül Gordillo i Joan Arnés

La batalla de les flors de Lleida

2008-06-11T21:50:00.008+02:00

Ahir a Lleida vam tindre la nostra batalla de les flors; esgotadora, però molt agradable. A les 14:00 vam eixir al TN comarques (com sempre sempre sempre, esta vegada també ha sigut Rebregat, àlies cat1714, el responsable dels jpg's i dels vídeos google; ahir va rebre un xic pagament, en girelles).

A continuació, mos van entrevistar per telèfon els de La Mañana (el telèfon deueva funcionar molt malament, perquè la periodista Abigail afirma que Mir se diu Mireia, que el blog va nàixer perquè no vam trobar editor i que Mir va formar part d'una mesa electoral, en fi). A les 17:00, mos va tocar entrevista a Lleida TV (primera part i segona part), sinse telèfon.

Després, mos esperava una periodista del Segre per a entrevistar-mos, també sinse telèfon i, per tant, amb un text final prou ajustat al que vam dir. I, finalment, a les 19:30, vam fer la presentació al Cafè del Teatre; no sinse que adés haguéssem de parlar per als informatius de Lleida TV.

Moltes gràcies, Ramon, eminent bisbe heresiarca que mos vas predicar la bona nova del festiu sexe camporrellà; i moltes gràcies, gent del Joan Oró, de l'Almatà, del Màrius Torres, del Guindàvols, del Manuel de Montsuar, de l'Espiga, del Maria Rúbies, de la Caparrella, del sindicat USTEC, del Museu Diocesà, de l'exrevista Mercado Viejo, de la UdL, de Benavarri, de Sopeira, d'Areny, d'Alguaire, de Huerta de Vero, de Lleida...; feva goig veri la sala tan plena de gent que mos aprecia.

I ara mos queden les presentacions de Tortosa (dissabte 21 de juny, amb els quatre mosqueters de l'Ebresfera, un dels quals -Jacme- mos ha viquipeditzat la cosa dels blogopatumaires), Saragossa (divendres 27 de juny, en català i aragonès, quin gustàs!) i Sant Pol (dissabte 28 de juny, si no n'hem d'eixir corrents).

Ah, la nostra Mireia va per eixos móns de Déu concedint entrevistes post mortem on malparla de naltres.

Ara, Lleida

2008-06-04T17:45:00.004+02:00

Ara, Lleida.

Lleida, 10 de juny (dimarts), 19:30
Presentació d'Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)
Lloc: Cafè del Teatre (Escorxador)
Presentador: Ramon Sistac

I dissabte 21 de juny, Tortosa; i dissabte 28 de juny, Sant Pol... El Carlitos de la nostra Mireia fent camí, Carlito's Way. Del Carlitos, se'n sap moltes coses; de naltres, no guaires. Sisco Prats (o Cocó Prada) en va comentar algunes a la presentació de Tremp: estes (text internetejat per Dessmond).

Un parell d'entrevistes més (com sempre, esta vegada també ha sigut Rebregat, àlies cat1714, qui mos ha goearitzat els àudios):

Entrevista a cals Què està passant? (Joan i Mariola) de Ràdio 4 (28 de maig de 2008)

Entrevista a cals On vols anar a parar? (Susi, Xavier i Llucià, que sí va gosar dir el títol sencer de la novel·la) de Catalunya Ràdio (2 de juny de 2008)

Atreviments

2008-05-31T08:08:00.004+02:00

Dilluns passat, el formalet Xavi Coral va atrevir-se a dir el títol sencer de la novel·la.

(Com tants camins, esta vegada també ha sigut Rebregat qui mos ha aconseguit el vídeo.)

L'esbojarrat Llucià Ferrer, en canvi, no s'ha atrevit a esmentar la segona part del títol; si més no, els redactors de l'anunci no s'hi han atrevit.

Este dilluns caldrà veri si Llucià, quan mos entreviste, gosa o no gosa dir "cony". De moment, qui s'atreveix a tot és Carles Barrull: au!, vinga!, fot-li'n!

Vida pública i vida íntima

2008-05-27T08:10:00.009+02:00

Vida pública. Esta és la propera presentació, la de Lleida:

Lleida, 10 de juny (dimarts), 19:30
Presentació d'Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)
Lloc: Cafè del Teatre (Escorxador)
Presentador: Ramon Sistac

Ara que hem eixit recomanats al programa Àgora del Canal 33, ja mos podem morir. Bé, només mos falta que Marcelino llegisca l'epíleg de la novel·la (internetejat per Dessmond), i ja mos podem morir (si no mos mata Marcelino adés).

Més vida pública. La presentació de Tremp va anar molt bé.

Moltíssimes gràcies, Sisco, José Antònio i Sílvia. Moltíssimes gràcies, Tremp.

I més vida pública. L'Adrià Bas mos va entrevistar a Catalunya Ràdio, 10 minuts intensos.

Entrevista a cals Què?... De què? (22 de maig de 2008)

I, finalment, vida íntima. Fa temps, per un malentès d'origen internàutic, tenívem preparada l'artilleria mireiesca per disparar contra Jordi Gomara. A la vegada, no sabem com, vam ensopegar amb este post. "Avui ha estat un dia molt maco..." Mos va emocionar, mos va emocionar la felicitat emocionada de Jordi; i mos vam sentir avergonyits de les nostres intencions agressives. Per sort, no hèvem disparat encara: mai no mos haguéssem perdonat a naltres mateixos haver-ho feit. D'astí vine la dedicatòria que el Manel va escriure a l'exemplar de Jordi Gomara el dia de la presentació a la Llibreria Catalònia.

La crònica de Jordi Gomara: La dedicatòria de la Mireia Galindo.

Dissabte que vine i dimecres passat

2008-05-22T21:20:00.020+02:00

1. Dissabte que vine...

Tremp, 24 de maig (dissabte), 19:30
Presentació d'Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)
Lloc: Biblioteca Pública Maria Barbal
Presentadors: Francesc Prats i José Antònio Bergua

I, parlant del tema...,

¿se pot sabre, mossèn Mateo, mossèn Joan, Joan, quin mal t'hem feit naltres? Te coneixem de fa anys, tenim bona relació amb tu... Per què ho has feit? Mos referim a açò:

O siga, Joan, per què no n'has dit mal, de la nostra novel·la? Home, home, home!

2. Dimecres passat...

Moltes gràcies a tots els que vau assistir a la presentació; especialment, gràcies Mònica López, Francesc Mauri, Jordi Ferré i Marc Volpini. Mos ho vam passar beníssim; i així mos va eixir l'entrevista que eixa nit, després de la presentació, mos van fer Marc Serena i Montse Virgili: pujadeta, no apta per a menors. Ací se pot escoltar:

Entrevista a cal Cabaret elèctric (21 de maig de 2008)

Un puial de gràcies...

Jordi Gomara: Tarda-vespre amb la Mireia Galindo
Raül Escobar i Presseguer: Va d'esmenes i del llibre-bloc de la Mireia Galindo
Sala de premsa: Els seguidors de la Mireia van poder conèixer els autors del bloc i del llibre
Saül Gordillo: Presentació d'"Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)"
Yrun: "Estàs llegint un llibre porno porno"
Francesc Puigcarbó: Mireia, "nosaltres", Cossetània i el Manifest de Benavarri
Dessmond: Presentacions, Mir i calcetes
La Franja: Els autors de "Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)" dediquen la novel·la "als 100 valents que van firmar el Manifest de Benavarri"
Blog de l'IES Joan Oró: El fenomen "Mireia"
Club de lectura Narcís Oller: Em dic Mireia
Eduard Batlle: La Mireia Galindo surt de l'armari
Joan Arnés: Un bonic i emotiu regal
Roi Marphille: Recomano efusivament el llibre dels M&M (Manel Riu i Mir Roy)
Jordi Gomara: Dedicat a la Mireia Galindo (I)

Presentacions, Mir i calcetes

2008-05-18T00:01:00.007+02:00

La novel·la Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) ja tine confirmades unes quantes presentacions. Intentarem que siguen molt participatives i que tothom puga preguntar, opinar i... Què? Com? Plexe? Nexe? Ah! Home... Ehem. Bé, estes són les presentacions confirmades fins ara (Barcelona, Tremp, Lleida i Sant Pol):

Barcelona, 21 de maig (dimecres), 19:30
Lloc: Llibreria Catalònia
Presentadors: Mònica López i Francesc Mauri
Durant esta presentació, sortejarem (amb l'ajut de Marc Volpini) les calcetes del pollet.

Mir i les calcetes del pollet; Mir és qui no va de blau (foto feita per Núria Masdéu quan eixívem de Catalunya Ràdio)

Tremp, 24 de maig (dissabte), 19:30
Lloc: Biblioteca Pública Maria Barbal
Presentadors: Francesc Prats i José Antònio Bergua

Lleida, 10 de juny (dimarts), 19:30
Lloc: Cafè del Teatre (Escorxador)
Presentador: Ramon Sistac

Sant Pol de Mar, 28 de juny (dissabte), 19:30
Lloc: Sala Polivalent
Presentadors: Saül Gordillo i Joan Arnés.

Entrevistes

2008-05-17T00:01:00.006+02:00

Demà publicarem un post amb el calendari de presentacions. Esperem que, a eixes presentacions, parle sobretot la gent que hi assistisca. La Mir n'està avorrida, del que acostuma a dir el Manel; i el Manel també n'està avorrit, del que diu habitualment la Mir.

***

Hosti!

***

Entrevistes senceres:

Entrevista a ca la Mònica López (3 de maig de 2008)

Entrevista a cal Vicent Partal (17 de maig de 2008)

***

Els moments en què se va parlar del "cas FACAO":

***

Mos adherim al Manifest blocaire contra el transvasament; i demà, manifestació.

Mos entrevistarà Vicent Partal

2008-05-14T23:10:00.003+02:00

A les 23:00 d'este dissabte 17 de maig, mos entrevistarà Vicent Partal, en el seu programa L'internauta de Catalunya Ràdio. ¿Hi parlarem de com va nàixer Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)?, és clar; hi parlarem del "cas FACAO"?, prou que sí!

***

Avui (dijous 15 de maig) hem sabut que l'entrevista no se podrà escoltar a la ràdio (ni a les 23:00 ni a cap hora). La culpa?, la retransmissió del partit del Barça. De totes maneres, l'entrevista se podrà escoltar al web del programa. I, a més, penjarem ací al blog un àudio com este:

Entrevista que mos va fer Mònica López el passat 3 de maig.

***

Mos adherim al Manifest blocaire contra el transvasament.

Novetats i agraïments

2008-05-09T01:01:00.009+02:00

Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) aviat se podrà comprar a les llibreries. Ací, per exemple.

***

Hem recuperat les calcetes del pollet, i volem declarar públicament que, contra el que vam dir al final de l'entrevista, no és cert que Marc Volpini les tingués segrestades. Només les teniva per podre dissenyar la inspirada coberta de la nostra novel·la. Perquè Marc Volpini és dissenyador i, a més, és músic (este és el seu myspace); però segrestador de calcetes no que no n'és. Mos pareix que no, vaja. Ell mateix ho aclarirà a la Llibreria Catalònia el dia de la presentació barcelonina.

***

I, parlant de la presentació barcelonina,...

.

Es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

Em dic Mireia
(i el meu cony es diu Carlitos)
de Manel Riu i Mir Roy

L'acte tindrà lloc el dimecres 21 de maig a les 19:30, a la Llibreria Catalònia (Ronda de Sant Pere, 3. Barcelona).

La presentació anirà a càrrec de Mònica López, presentadora del programa Digitals de COMRàdio. També hi participarà Francesc Mauri, meteoròleg i "home del temps" de TV3.

Durant l'acte se sortejaran entre els assistents "les calcetes del pollet" de la Mireia.

Barcelona, maig del 2008

...hem d'anunciar que ja està confirmada la següent presentació, que serà la de Tremp:

.

Es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

Em dic Mireia
(i el meu cony es diu Carlitos)
de Manel Riu i Mir Roy

L'acte tindrà lloc el dissabte 24 de maig a les 19:30, a la Biblioteca Pública Maria Barbal de Tremp (Pl Catalunya, 6).

La presentació anirà a càrrec de Francesc Prats, director de Garsineu Edicions.

Tremp, maig del 2008

O siga, presentació de Sisco (Francesc) Prats, de Garsineu; o, com diria la nostra Mireia, "Ai ai ai!, presentació del Cocó (Francesc) Prada, de Galifardeu!, un gustet gustet!".

També tenim a mig lligar les presentacions de Sant Pol (a càrrec de Saül Gordillo i Joan Arnés) i de Lleida. N'informarem ací al blog.

***

No sabem com agrair les moltíssimes felicitacions que hem rebut del nostre entorn immediat (amics, veïns, Ajuntament, instituts...) i de la blogosfera. Els feits mos sobrepassen, mai no mos héssem cregut que l'acollida heva de ser tan afectuosa. Moltes gràcies a tothom. Moltíssimes gràcies:

Vilaweb: Els autors del bloc Mireia surten avui de l'anonimat
Toni Ibàñez: Jo no sóc la Mireia Galindo
Jesús Palomar: La Mireia surt de l'armari
Jesús Palomar: I la Mireia Galindo és...
Francesc Puigcarbó: Els pares de la criatura
La Tafanera: Els autors del bloc eròtic de la Mireia han sortit de l'anonimat
JRoca: 3 cosetes
Helga Allés Durán: Sommersby: el què sembla i no és
Zaragózame: Els autors del bloc Mireia surten avui de l’anonimat
L'individu: Qui són la Mireia Galindo
Salvador Macip: RECOMANACIÓ
Jordi Ferré: El bloc de la Mireia i tot recordant Josep Ramon López
Sala de premsa de Cossetània: Els autors del blog Mireia descobreixen les seves identitats
Garrofaire: Vosaltres: Mir i Manel
Jacme: De com la Mireia es destapa
sms25.cat: La Mireia, despullada
La Franja: Dos autors de Benavarri (Ribagorça) es descobreixen com a autors del bloc eròticopolític més reconegut en català i en publiquen un llibre
Raül Escobar i Presseguer: El llibre de la mireia
Saül Gordillo: Els autors del bloc de sexe i política Mireia surten de l'armari
Prop de 40: La Mireia en paper
El veí de dalt: Maig, mes... de Maria? No! De Progula i altres Catosfèrics!
Serret Llibres: Dos autors de Benavarri (Ribagorça) es descobreixen com a autors del bloc eròticopolític més reconegut en català i en publiquen un llibre
Utòpiq: Finalment la Mireia es desenmascara
El Gatot (bonic): La Mireia surt de l'armari i el veí també...
Joan Arnés: Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)
Alavoradelriumare: Els profes també tenim una vida, una opinió i un compromís
Jesús Palomar: Presentació del llibre Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)

Entrevista a ca la Mònica López

2008-05-04T14:14:00.007+02:00

Entrevista a ca la Mònica López, 3 de maig de 2008

Presentació de la novel·la Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos), amb sorteig de calcetes inclòs, el dimecres 21 de maig de 2008 (19:30, Llibreria Catalònia de Barcelona).

Ja es pot comprar aquí.

Sortejarem les calcetes del pollet

2008-05-03T23:01:00.031+02:00

A la presentació (tots hi esteu convidats) de la novel·la, nosaltres sortejarem entre els assistents les calcetes del pollet.

1 A la presentació (tots hi esteu convidats)...

.

Es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

Em dic Mireia
(i el meu cony es diu Carlitos)
de Manel Riu i Mir Roy

L'acte tindrà lloc el dimecres 21 de maig a les 19:30, a la Llibreria Catalònia (Ronda de Sant Pere, 3. Barcelona).

La presentació anirà a càrrec de Mònica López, presentadora del programa Digitals de COMRàdio. També hi participarà Francesc Mauri, meteoròleg i "home del temps" de TV3.

Barcelona, maig del 2008

2 ... de la novel·la...

.

3 ...nosaltres...

.

Manel Riu i Mir Roy
Mir Roy (Benavarri, la Franja, 1969) i Manel Riu (Benavarri, la Franja, 1965) són un matrimoni de professors d’Educació Secundària. Mir Roy és professora de Geografia i Història; Manel Riu és professor de Llengua i Literatura Castellanes. Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) és la primera novel·la que escriuen.

4 ...sortejarem entre els assistents les calcetes del pollet.

.

***

En parlen...

Vilaweb: Els autors del bloc Mireia surten avui de l'anonimat
Toni Ibàñez: Jo no sóc la Mireia Galindo
Jesús Palomar: La Mireia surt de l'armari
Jesús Palomar: I la Mireia Galindo és...
Francesc Puigcarbó: Els pares de la criatura
La Tafanera: Els autors del bloc eròtic de la Mireia han sortit de l'anonimat
JRoca: 3 cosetes
Helga Allés Durán: Sommersby: el què sembla i no és
Zaragózame: Els autors del bloc Mireia surten avui de l’anonimat
L'individu: Qui són la Mireia Galindo
Salvador Macip: RECOMANACIÓ
Jordi Ferré: El bloc de la Mireia i tot recordant Josep Ramon López
Sala de premsa de Cossetània: Els autors del blog Mireia descobreixen les seves identitats
Garrofaire: Vosaltres: Mir i Manel
Jacme: De com la Mireia es destapa
sms25.cat: La Mireia, despullada
La Franja: Dos autors de Benavarri (Ribagorça) es descobreixen com a autors del bloc eròticopolític més reconegut en català i en publiquen un llibre
Raül Escobar i Presseguer: El llibre de la mireia
Saül Gordillo: Els autors del bloc de sexe i política Mireia surten de l'armari
Prop de 40: La Mireia en paper
El veí de dalt: Maig, mes... de Maria? No! De Progula i altres Catosfèrics!
Serret Llibres: Dos autors de Benavarri (Ribagorça) es descobreixen com a autors del bloc eròticopolític més reconegut en català i en publiquen un llibre
Utòpiq: Finalment la Mireia es desenmascara
El Gatot (bonic): La Mireia surt de l'armari i el veí també...
Joan Arnés: Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)
Alavoradelriumare: Els profes també tenim una vida, una opinió i un compromís

Sortim de l'armari

2008-04-20T13:45:00.003+02:00

El proper dissabte 26 d'abril de 2008, entre les 20:00 i les 22:00, ens entrevistarà Mònica López al programa Digitals de COMRàdio. Tot complint el que vam prometre a la Mònica quan va entrevistar la nostra Mireia, sortim de l'armari al seu programa.

Petita rectificació: l'entrevista serà el dissabte 3 de maig de 2008 (entre les 20:00 i les 22:00), coses de la ràdio i el futbol.

El diumenge 27 d'abril penjarem aquí l'arxiu de l'entrevista. De moment, hi deixem una cançó.

Petita rectificació: penjarem aquí l'entrevista el diumenge 4 de maig de 2008.

"[...] i llavors me'n vaig adonar, que a la introducció el Josep Maria Sarri havia posat de fons la cançó Build dels Housemartins, la cançó que m'agrada tan [...]"

Tipus de pornografia

2008-04-14T17:27:00.003+02:00

Hi ha la pornografia suau, la lleugera pornografia de la nostra novel·la Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) (que serà publicada per Cossetània la primera setmana de maig), l'enjogassada pornografia de la portada que ha dissenyat Marc Volpini,

la tímida pornografia amb què sortirem de l'armari, a casa de Mònica López (si ella vol).

***

I després hi ha la pornografia dura, la repugnant pornografia política que practica la FACAO (ben acompanyada per Democracia Nacional),

***

El primer tipus de pornografia és inofensiu; el segon és molt perillós, però hi ha dos remeis per combatre'l: lo cacao

i la solidaritat.

Nosaltres, que volem fer salut, prendrem molt cacao i serem a Fraga aquest dijous 17 d'abril de 2008 a les 9 del matí.

***

I ja n'hem tornat. Aquestes són les imatges:

***

Proper epíleg sobre la novel·la..., d'aquí a poc.

Lo cacao de la FACAO

2008-03-17T16:16:00.042+01:00

Uns bons amics nostres han obert el blog Lo cacao de la FACAO. Hi han recollit allò que l'entitat "cultural" anomenada FACAO voldria amagar: que la FACAO és un cacau on hi fa cau (perdó per la cacaufonia) el neofeixisme violent (perdó per la redundància).

Nosaltres recomanem el text "Detenció en primera persona", sobre la repressió que va patir qui va gosar difondre la cara oculta de la FACAO.

La cara oculta de la FACAO

Transcripció, amb les fotos originals i amb l'ortografia secessionista valenciana original (originals en tots els sentits), de l’article "Èxit del contracorrellengua" que Ángel Hernández (president de la FACAO) va publicar l’octubre de 2003 a la revista SOM (òrgan oficial del grup valencià d’extrema dreta GAV)

EXIT DEL CONTRACORRELLENGUA

A pesar de l’anulacio de tot l’acte organisat en recolzament exterior, contra el correllengua de Fraga del dia 27, al final les coses s’han desenrollat d’atra forma, i han acabat en una victoria nostra arrasadora sobre el correllengua (gracies als jovens del GAV). Vos ho conte:

a)-El grup canyer fragati ana tota la nit arrancant el cartells que 100 metros davant anaven pegant els del casal pancatalaniste Jaume I (seria bo que nos acostumarem a incloure est adjectiu intermig en tots els nostres escrits, tant interns com publics: prensa, foros, webs, etc., a vore si qualla). Ademes pegaren per tota Fraga abundants pegatines fetes de forma casera, en el text: “No nos fareu catalans” dins d’un senyal triangular de perill (vora roig i en l’interior groc). Aixina conseguien provocar a discussio de la poblacio lo que els pancatalanistes no volen mencionar i ho dissimulen baix la “cultura”. Al casal no li feren res, perque estigue present un guardia municipal, tota la nit vigilant.

b)-Encara que des de Fraga anularem la convocatoria de manifestacio contracorrellengua i avisarem a tots de que no vingueren, es presentaren els jovens del GAV (que els tenen ben posats).

Davant del seu corage, des de FACAO llamentem haver frenat la vinguda d’atres i no tindre res preparat, pero ad ells els donava lo mateix; no venien per lo programat i anulat, sino perque s’ho demanava el cos. Pero l’activitat del casal pancatalaniste no començava fins al final de la vesprada, i ells havien de tornar a Valencia. Estiguerem junts un temps, i despres es dedicaren a deixar constancia de la seua presencia: pegada multiple de pegatines per tot el poble (feren turisme) en la bandera valenciana [aclaracio SOM: no es aixina, sino que es la quatribarrada en una brochada blava]- i el text “No nos fareu catalans”, i com a fermall final, “decoraren” tota la frontera del casal pancatalaniste Jaume I de Fraga,

espray negre i texts de: “fora d’aci”, “fora de Fraga”, i atres que encara no he pogut llegir be, puix poc despres ya començaren a acodir els del correllengua per a començar la seua activitat i ya no era prudent acosatar-se. Pero no les han pogut borrar, i s’han hagut de chuplar en dits “adorns” tot el correllengua, que enguany ho han fet reclosos dins del casal, inclos l’acte d’entrega de premis als chiquets i familiars, guanyadors dels premis de la “gimcama” escolar de preguntes.

c)-Pero un temps abans, quan ani a visitar la “decoracio” negra de la frontera del casal, se me creuà u dels “maulets” de Fraga (el que va llegir el manifest l’any passat), que histeric de rabia m’increpà que “¿Com no me donava vergonya”. Parli en ell durant cinc llarcs minuts (tinc bona relacio en sos pares) pero no havia opcio de res. Sol li tragui en clar que encara que naixcut en Fraga, “parla catala i Fraga es catalana i que no es aragones”. Perdudet...

En resum, han quedat escaldats i vençuts. Tinc ganes de vore lo que diuen ara pels mijos de comunicacio i per internet. Correllengua 2003 en Fraga ya ha passat. Vorem el del 2004.

Angel Hernandez
(Fraga – Regne d’Arago)

***

***

Proper epíleg sobre la novel·la, el 14 d'abril de 2008.

Per emocions i per conviccions

2008-03-09T23:00:00.000+01:00

La Mireia ja havia donat suport a Esquerra (1, 2); nosaltres no. Però ara, per emocions i per conviccions, ens afiliarem a Esquerra.

Senyora Chacon, deixem el PSC

2008-03-06T23:13:00.010+01:00

Senyora Carme Chacon,

Aquesta no és una de les cartes cotxines que escrivia la Mireia. Aquesta carta va de debò i l'escrivim nosaltres, per dir-li que deixem el PSC. Més ben dit, un de nosaltres, el que era militant del PSC, deixa el partit ara mateix. Perquè, encara que no ho sembli, un de nosaltres era militant del PSC. Militant i regidor. És més, regidor dels que donen majoria absoluta a una capital de comarca. Els propers dies decidirem què en farem de la regidoria.

I és que, senyora Chacon, avui hem sabut que un amic nostre ha estat detingut per la Guàrdia Civil, ha estat obligat a deixar les empremtes digitals en una fitxa policial que amablement li han obert, ha patit la "confiscació" de l'ordinador i el mòbil i, com a postres, ha hagut de passar un parell d'hores en una cel·la de tres metres per un, sense llum però amb restes de vòmits d'altri. I tot això per què? Doncs perquè un grup d'extrema dreta anomenat FACAO (clic per a més informació sobre qui són) que fa impunement elogis de la violència (clic per llegir el text sencer escrit per Ángel Hernández, president de FACAO) ha posat una denúncia contra el nostre amic acusant-lo d'"injúries" per haver dit que FACAO era d'extrema dreta. A veure si ens entenem: uns violents d'extrema dreta acusen el nostre amic per haver-los titllat de gent d'extrema dreta i, com a conseqüència normalíssima i lògica, és el nostre amic qui passa pels calabossos. Un dia magnífic per a ell. I, quan arribem a casa, ens trobem aquest vídeo de vostè, també magnífic:

"Hoy puede ser un gran día". Sí, per al nostre amic ho ha estat. I vostè personalment no en té cap culpa; però era el nostre partit qui ens parlava en el vídeo. El nostre. El que ha legislat aquests darrers quatre anys. El que no ha estat capaç de legislar perquè no passés el que li ha passat avui al nostre amic, i abans a d'altres persones, i en el futur a més gent. "Hoy puede ser un gran día".

Bé, doncs acabem d'estripar el carnet del PSC. I esperem de tot cor, senyora Chacon, que el dia 9 de març la gent assenyada voti qualsevol cosa decent que no sigui PSC (ni PP ni Ciutadans ni similars, evidentment). Nosaltres votarem com a gent assenyada.

Bona nit i bona sort, per a la gent que es perseguida per l'extrema dreta,

Nosaltres

Afegit divendres 7 de març de 2008, a les 17:18

Isaías Carrasco...

Coses perfectes i imperfectes

2008-03-03T18:30:00.001+01:00

Proper epíleg: el 14 d'abril de 2008 (catooorze d'abriiil, morena de la seeerra...).

La cosa nostra

Publicació de la novel·la: primera setmana de maig de 2008.

Títol definitiu: Em dic Mireia (i el meu cony es diu "carlitos").

Presentació: Llibreria Catalònia, de Barcelona.

Dades complementàries: A la portada hi apareixeran els nostres noms reals; i, a la solapa, les nostres cares. Endavant les atxes!

Una pregunta pendent: Cris ens va preguntar si teníem cap relació amb Les Borges Blanques. Doncs no, ni hi hem nascut ni hi vivim; els conflictes polítics de Les Borges els vam saber per Internet.

Les coses de la Mireia

La Mireia, després de llegir el twit de José Antonio Donaire, va escriure aquest missatge d'ultratomba

D'aixòs, que des que soc blogaire morta doncs que continuo vivint, perque hi ha vida després del blog, al cel, i es que la gent no ho sap però hi ha un Paradís per a Blogaires Morts i està força be, que hi ha la Martina i la Rosalia, i la meva Laureta, que hem te en un núvol, be, en un núvol hi som totes quatre, 80 metres quadrats de núvol més terrassa comunitària, volia dir que les llepadetes de la Laura ens tenen al "carlitos" i a mi en un núvol, que la Laura ens fa pujar al setè cel, ai!, "au Mireia, ves al Setè Cel i compra una ampolla de rom Matusalem", que el Setè Cel es un bar de blogaires morts borratxets, un paradís perfecte vaja, i al paradís també hi es Sant Eduard Suárez, que aquí dalt l'han fet sant perquè va morir tres cops com a blogaire, un cop i un altre i un altre, i ves que ara fa poc li vaig dir a Sant Eduard Suárez que mirés de convèncer el Joan Puigcercós per fer la presentació de la novel·la dels meus creadors, al maig a la Llibreria Catalònia, mem si ho aconsegueix, que jo del Puigcercós n'he parlat be, als posts "Senyor Puigcercós, soc molt cotxina" i "Post viu de l'uuuh de novembre", vale diguem que no n'he parlat be el que es diu be, però tampoc malament, i a mes a mes que jo vaig demanar el vot per a ERC a les autonòmiques i a les municipals, i ara ho torno a fer, sí, el dia 9 cal votar ERC.

Vale que hi ha votants d'ERC aixís una mica decebuts, "que si els d'Esquerra tal, que si els d'Esquerra Pasqual", aixòs, Pasqual precisament, que també volta per aquest paradís de blogaires morts, i que diuen que demana el vot en blanc, però jo per mi que la gent no l'ha entès, perque tots anem vestits de blanc aquí, aixís en plan mig escolanets mig Ibiza Ad Lib, o sigui que el meu Pasqual demana en blanc el vot, sí, com jo, i el demanem tots dos per a Esquerra, i a la gent decebuda amb ERC li vull dir que... escolta que be que em de fer camí cap a la independència, no?, "oh!, que els diputats d'ERC votaran Zapatero, i no m'agrada", bueno, ni a mi, però és el que hi ha, i com no tinguem una ERC nombrosa al Congrés doncs que Zapatero tirarà d'IU i merda per a Catalunya, i si a IU no són prou diputats Zapatero tirarà de CiU, que no serà exactament merda per a Catalunya però serà un no parar de pasteleo per mor de fer tornar CiU al Govern de la Generalitat, amb eleccions anticipades o lo que calgui, i si votem ERC molts doncs que a Zapatero li tocarà tirar d'ERC vulgui o no vulgui, i ens lliurarem del pasteleo i del merda per a Catalunya, i com mes serem doncs que mes ens independitzarem, els catalans patim els catalans de Sidim!, ¿i serà perfecte lo d'ERC amb Zapatero?, no, però serà millor que qualsevol altra cosa, i es que ara per ara l'única cosa perfecta es aquest Paradís per a Blogaires Morts, i... ei Viu-viu!, què hi fas per aquí?, tu també ets mort-mort?

Notícies

2008-02-03T22:18:00.001+01:00

El proper epíleg l'escriurem el 29 de febrer. Ara, temps de notícies:

Notícia de la novel·la

La novel·la continua el seu procés d'edició (disseny de portada, maquetació...). El 29 de febrer ja sabrem amb seguretat quan serà a les llibreries.

Notícia de la pèrdua de temps

Ens hem creat un twitter.

No sabem si serà gaire útil; però, de moment, hi hem escrit alguns textos. Per exemple, un parell d'apunts:

Ahir Duran va criticar els bisbes. Ahir el PSOE va criticar els bisbes. Avui Duran ha recriminat al PSOE haver criticat ahir els bisbes. [Missatge de twitter 1]

Acabem d'arribar de l'Ebrebloc. Gran jornada. I una frase per a la posteritat: "Tinc dos màsters". 21 cm. de frase (en erecció). [Missatge de twitter 2]

La frase del segon apunt, tal com la va dir el conferenciant cosmosfèric (que no ebresfèric), era: "Les opinions que expresso al meu blog són sòlides; jo tinc dos màsters. (Pausa dramàtica de "ai que l'haig cagat!"). Bé, quan dic jo, estic parlant de vosaltres". O sigui, uns quants centímetres més de frase (en portentosa erecció). La resta de la jornada ens va entusiasmar, com es veurà a continuació.

Notícia de l'Ebrebloc 2008

Tal com havia anunciat Vilaweb, vam fer cap a l'Ebrebloc 2008; i vam sortir una mica de l'armari. Val a dir que va ser una experiència molt agradable, sobretot perquè ens vam trobar molt a gust amb els blogaires que vam conèixer.

Els que vam conèixer al matí i al dinar: Daniel Gil (en una exposició de menys de 15 minuts va fer una completa radiografia de l'Ebresfera), Yrun (la nostra Yrun va resultar tan divertida i cabreta boja com ens imaginàvem, ens va dir que ella i el seu xicot havien de disfressar-se de sexi-polla i de love-potorret), Jordi Perales (va twittejar al nostre costat), Jesús M. Tibau (va ser -diguem-ho a la manera dels seus jocs literaris- la nostra flama per travessar l'Hel·lespont de Roquetes) i Gustau Moreno (va desvetllar una innocentada en la qual nosaltres també havíem caigut).

Els que vam conèixer una mica més al Blogs & Beers posterior: Carme Pla (una blogaire tota amabilitat, per parlar-hi hores), lo Simó (un mag dels aparells i dels projectes, atenció a la Wikitravel en català que ell i d'altres han endegat) i Accídia (un enamorat de la narració, un lletraferit pur, va ser l'únic que va fer beer de veritat).

Moltes gràcies a tots, també als que no vam saber reconèixer. L'Ebresfera rutlla.

Més notícies de l'Ebrebloc 2008
[El basar de les espècies]: "Primeres impressions de l’Ebrebloc 2008"
[Daniel Gil]: "La meua valoració de l’EbreBloc 2008"
[Manel Zaera]: "EbreBloc, La Gallina i Francesc Sancho"
[Gustau Moreno]: "Primera entrada sonre l'EBREBLOC 2008"
[Jesús M. Tibau]: "El meu Ebrebloc"
[Accídia]: "Edifici dels jesuïtes de Roquetes"
[La Portada]: "L'ebresfera creix"
[Robert Bellaubí]: "Inauguracions, blogs i festes"
[Artur Tallada]: "Participació a la taula dels blogs a l'educació"
[Jesús Ferré]: "Fent zàpping a l'Ebrebloc"
[Joan M. Garcia]: "Un Ebrebloc més"
[Jordi Abad]: "En el Ebrebloc 2008"
[Carme Pla]: "Impressions de l'Ebrebloc"
[SoM los que SoM (i aneM coM voleM!!)]: "ÈXIT de l'EBREBLOC (I)"

Notícia de les preguntes

Aquest cop només hi havia dues preguntes per respondre.

1. Un músic sociolingüista anònim pregunta: El barbut és gras i amant de les girelles?
Si hem entès bé la pregunta, et diem que sí. És una de les coses que es veuen a les imatges del post "Obrint una mica la porta", un post que vam escriure sense que la Mireia en sabés res.

2. Maria Guàrdia pregunta: I.. amb qui vaig aguantar una insuportable tarda d'anuncis de l'any de la picassor, esperant el debat de candidats de radio de sant pol? Em va fer gràcia la comunicació a través de comentaris.
Aquella tarda hi érem els dos, i vas parlar amb tots dos. Ens ho vam passar molt bé (músiques rònegues incloses, formaven part de l'ambient).

Serem a l'Ebrebloc 2008

2008-01-28T01:26:00.000+01:00

Està decidit: dissabte 2 de febrer, nosaltres serem a Roquetes per gaudir de la trobada Ebrebloc 2008. Hi farem cap a les 11:00 del matí i escoltarem la "Radiografia-estat de l’Ebresfera" de Daniel Gil. Quan Daniel acabi, a les 11:30, ens prendrem al bar més proper la nostra Kina San Clemente de mig matí, amb els blogaires desvagats que també necessitin aital reconstituent. A les 12:00, escoltarem el debat "Polítics amb bloc o blocs de polítics?" i, després, assistirem al dinar i al "Beers & Blogs".

Carme Pla ens ha assegurat que la jornada ens agradarà. Només que ens ho passem la meitat de bé que la Mireia en les seves jornades ebrenques ("La Mireia per les Terres de l'Ebre 1" i "La Mireia per les Terres de l'Ebre 2"), ja ens sentirem prou satisfets. A més a més, sortir una mica de l'armari ens farà servei per treure'ns del damunt l'olor a càmfora. El post mensual "epilègtic" del 31 de gener queda ajornat al 3 de febrer.

***

Mònica, moltes gràcies per les paraules finals de la ponència que vas pronunciar ahir a Granollers:

powered by ODEO

Abecedari

2007-12-31T00:01:00.000+01:00

El 31 de gener de 2008 nosaltres publicarem el proper post mensual "epilègtic"; ara passem a l'abecedari.

A. Estat actual de la novel·la

En aquests moments, amb els posts ja triats, reordenats i reescrits, hem acabat la 3a (i última) fase de la novel·la.

-1a fase: La novel·la que teníem pensada abans d'obrir el blog.

-2a fase: La novel·la tal i com es va anar desenvolupant al blog.

-3a fase: La novel·la de la 2a fase reescrita tot eliminant els posts més circumstancials (però no els de circumstàncies polítiques) i tot afegint allò que es va perdre de la 1a fase (afegint, sobretot, la trama policial tal com l'havíem concebut a la 1a fase; és a dir, sense la velocitat maldestre amb què vam fer que aparegués a la 2a fase, velocitat deguda a haver-nos pensat que, en el format blog de la 2a fase, era difícil per als lectors seguir-ne els detalls).

A més a més, hem corregit les faltes ortogràfiques; sense substituir, però, els castellanismes-barcelonismes típics de la Mireia. La veritat és que, poc abans d'encetar el blog, no teníem clar si el personatge havia de cometre faltes. Un cop el blog començat, ja no ens podíem fer enrere; ara, a la versió en llibre, sí que hem decidit que no hi hagi faltes. També hem triat títol, hem escrit un "Epíleg sobre valents", hem redactat un breu text explicant qui som (no som ningú conegut) i hem preparat el text de la contraportada. Aquest és el text de la contraportada (si es clica sobre la imatge, es pot llegir):

Ara la novel·la és a les mans de Jordi Ferré i dels seus dissenyadors, correctors (una crida als correctors: no ens toqueu els aixís-aixòs-buenu-vale, ni els signes de puntuació, ni...; altrament, farem que la Mireia reviscoli i us empaiti pertot arreu armada amb un d'aquells lingots contundents del Ricard), planificadors, productors... Quan sortirà el llibre? O abans o després de Sant Jordi. A nosaltres ens faria gràcia que fos abans de Sant Jordi; ens agradaria que, asseguts a un racó avorrits de no signar llibres, se'ns presentés algun blogaire dels que, amb els seus comentaris i e-mails, han col·laborat en la creació de Mireia.

B. La nostra relació amb Sant Pol

Ja vam dir que la nostra relació amb Sant Pol era nul·la: ni hi hem nascut ni hi hem estat mai. Però, com que ho vam prometre, cal que aclarim per què vam triar Sant Pol. Volíem que la Mireia fes el seguiment de les municipals a un poble on hi hagués hagut molts canvis d'Alcalde des de 1979. En principi, vam triar Les Borges Blanques i vam escriure (vam fer que la Mireia escrigués) e-mails a tots els candidats per demanar-los una xat-entrevista a cadascun. No hi va haver cap resposta. I, quan ja començàvem a no veure clar com seguiríem la campanya, Joan Arnés ens va escriure per dir-nos que es presentava com a alcaldable d'ERC a Sant Pol. Amb Joan Arnés ens coneixíem només via correu electrònic, d'una anterior vida blogaire seva (no direm quin era el seu blog) i d'una anterior vida blogaire d'un de nosaltres (tampoc no direm ara quin blog era). De fet, Joan Arnés no sabia en aquells moments que el blogaire que ell coneixia d'una vida anterior fos un dels autors del blog Mireia. Li ho vam desvetllar un cop passades les eleccions.

Bé, tornem a la campanya electoral. Com que el seguiment de Les Borges se'ns quedava coix sense xat-entrevistes, vam decidir proposar-li'n una a Joan Arnés, i va acceptar ("Xat-entrevista amb el Joan Arnés"). Això ens va animar a seguir la campanya de Sant Pol, pensant que, un cop aconseguit un candidat, no ens seria difícil convèncer els altres perquè es deixessin xatentrevistar. Per desgràcia per a nosaltres, no va ser així: Joan Arnés a banda, només David Bernal d'ICV va acceptar ("Xat-entrevista amb el David Bernal"). En canvi, per sort per a la Mireia, l'olla a pressió electoral que ella es va trobar a Sant Pol va fer que s'ho passés d'allò més bé. De totes maneres, les tensions desmesurades a què Sant Pol va ser sotmès per la candidatura Junts per Sant Pol, tot i que ens van donar joc per divertir-nos escrivint, no són tensions gaire positives ni per a la vila de Sant Pol ni per a cap altra vila. Joan Vigatà, llavors alcaldable de Junts per Sant Pol, hauria de reflexionar-hi, si és que la seva vocació de servei va més enllà de la seva ambició personal.

C. El meme dels blogs solidaris

Mar ens va anomenar "blog solidari" (gràcies Mar) i ens va demanar que continuéssim el meme.

Aquest meme consisteix en anomenar set blogs solidaris, considerant com a solidari el blogaire que comparteix les seves idees o opinions. Els set blogs solidaris han d'anomenar-ne set més. Nosaltres n'anomenarem només un (que no s'ho prenguin malament tots els blogaires que llegim amb plaer): el Diari de Cuernavaca. Compartim l'opinió de la Mireia, que sempre el va considerar un dels millors blogs de la blogosfera catalana. Per a nosaltres, cap literatura nacional no és literatura si no té els seus Jorge Luis Borges: Borges poeta, Borges contaire, Borges assagista. El nostre Borges poeta està per néixer; els nostres Borges contaires ja existeixen (Calders, Monzó, Pàmies...); el nostre Borges assagista hauria pogut ser Valentí Puig, però qui ho és de debò és bq.

D. Les preguntes

Aquestes són les preguntes que ens han arribat el darrer mes:

1. Un anònim pregunta: Els dos autors, què sou? Home i dona? Dos homes? Dos dones?
Som un home i una dona.

2. Una anònima que es diu Cris pregunta: Jo q sóc de lleida i que algún cop q he escrit m'has deixat veure q coneixeu la meva provincia, alguna de les 4 mans és de les terres de Lleida?
Tots dos parlem en català occidental.

3. la mateixa anònima Cris pregunta: I.... lo dels mikados... inventat o experiència pròpia?
Tot i que hem provat moltes coses junts, els mikados no els hem tastat encara. No com la Mireia i la Laura.

4. L'Individu pregunta: Quan publicareu el llibre? Per què tanta espera? Si ho feu abans de Sant Jordi, el vostre llibre es podrà considerar "mediàtic"? Firmareu llibres aquest Sant Jordi? En cas afirmatiu, us posareu una careta o un passamuntanyes?
Si fos per nosaltres, el publicaríem abans de Sant Jordi; però ens sembla que la feinada d'edició no s'haurà acabat abans del 23 d'abril. En qualsevol cas, no creiem que sigui un llibre mediàtic. Quantes persones coneixen el nostre blog? Les 138.879 visites que vam tenir en l'any i dos mesos de vida activa mireienca no són res. No són res, en primer lloc, perquè no es tracta de "visites úniques" (el sistema webstats va començar molt tard a diferenciar "visites" de "visites úniques"); i no són res perquè, sobretot, moltes d'aquestes visites són de gent que no sabia que visitava el blog Mireia (estudiants buscant un esquema de comentari de text, esquimals cercant informació sobre aus migratòries al Delta de l'Ebre...). En resum, potser ens coneixen 5.000 persones, màxim 10.000. Els blogs escrits en català, llevat del blog de Saül Gordillo, no tenen el ressò que de vegades ens pensem. O sigui que poc "mediàtics" som. Ara bé, si la novel·la es publica abans de Sant Jordi, ¡i tant si signarem sense careta els llibres que calgui signar!

5. L'Individu pregunta: Quina editorial us publicarà el llibre? Serà una editorial convencional o una d'aquestes noves que han sortit per Internet i que publiquen llibres a la carta?
Ens publicarà Cossetània Edicions (una editorial jove, però que no ha nascut a internet), com va anunciar Jordi Ferré.

6. L'Individu pregunta: D'on trèieu les calcetes escanejades? La baveta era artificial (en aquest cas, quins són els ingredients per fer baveta?) o de veritat?
....mmmm... Diguem que, en cas que hagués estat artificial, tampoc no diríem quina n'era la fórmula: normalment els cuiners no difonen tots els seus secrets.

7. L'Individu pregunta: D'on vau treure la foto de la Laura que algun dia va sortir (amb la cara tapada)?
La foto de la "Laura" va sortir a aquest fragment del post "Xisssssssst, la Laura dorm":

i si la Mafalda mostra les calcetes doncs que jo per que no he de poder fer-ho?, que les meves calcetes amb baveta son ben boniques, bueno mes bonica es la meva Laura alta i de cames llargues, guapa i de pits petits, prima i de cul gimnasta, negra i de cony dolcet... guapíssima com el dia que esperàvem per entrar al Musée d'Orsay

llàstima que li hagi hagut de camuflar la cara!, perque es guapíssima de debò

Aquest secret de cuina sí que el podem difondre: la foto vam fer-la nosaltres, i la noia era una hostessa-vigilant del Musée d'Orsay que ens va semblar prou alta i de cames llargues, guapa i de pits petits...

8. L'Individu pregunta: Si sou dos... sou parella? Un de vosaltres dos és president de la República Francesa i copríncep d'Andorra?
:) Som parella, quan podem. I cap de nosaltres dos no és Carla Bruni.

9. L'Individu pregunta: Algú de vosaltres dos és publicista?
No, som professors d'educació secundària.

10. L'Individu pregunta: Algú de vosaltres dos té un altre bloc? El tenia ja abans de començar el de la Mireia? Quin és!? (conté la paraula "iaia" al títol?)
Sí, un de nosaltres va tenir un blog abans; però va deixar d'actualitzar-lo quan vam obrir el blog Mireia (o gairebé va deixar d'actualitzar-lo, només hi van aparèixer un parell de posts més). Era un blog que defensava una causa molt minoritària en la qual creiem profundament els dos, tot i que el blog l'escrivia només un. I no duia la paraula "iaia" al títol; per bé que ens hauria agradat ser el Zincpiritione: el seu blog, nuriesfelius incloses, és una genialitat.

11. L'Individu pregunta: Quina talla calceu? On passareu el cap d'any?
El mascle de nosaltres dos gasta un Sommersby normalet, i el Cap d'Any el passarem als Països Dallonses, com diria la Mireia.

En general, la gent no llegeix blogs: els escaneja

2007-11-30T23:31:00.000+01:00

Endavant el post promès. A partir d'ara, cada darrer dia de mes n'escriurem un; per respondre a les preguntes que ens envieu i per explicar com va la preparació del llibre. O sigui que el 31 de desembre de 2007 publicarem el proper post. Potser llavors ja sabrem si, finalment, la Mònica López ens convida a sortir de l'armari al seu programa "Digitals" de COMRàdio. De moment, responem a les preguntes que hem rebut.

1. Roi Marphille pregunta: Per què vas escollir el nom de Mireia Galindo? hi ha una professora amb aquest nom, i em pregunto si la coneixeu ..etc
Efectivament, hi ha una professora de secundària que es diu Mireia Galindo; però nosaltres no ho sabíem quan vam crear el blog, ho vam descobrir més tard. De totes maneres, mai no vam dir que la Mireia es digués "Mireia Galindo". I, pel que fa al "mireiagalindo" que surt a l'adreça del blog i a l'adreça de mail, vam fer que al post "Les altres Mireies" la Mireia n'expliqués les raons.

2. Roi Marphille pregunta: Quantes mans han escrit la Mireia?
Quatre.

3. Roi Marphille pregunta: Les tendències polítiques eren reals o inventades?
Es fa difícil de dir. Abans que res, però, volem que quedi clar que la Mireia era un personatge i nosaltres som reals. En aquest sentit, les opinions de la Mireia eren sempre seves, i nosaltres vam procurar sempre posar la nostra escriptura al servei del personatge i de la seva ideologia (ideologia política, educativa, sexual, sentimental...). En alguns casos la nostra manera de pensar coincidia plenament amb la de la Mireia, i en d'altres casos no tant. Pel que fa a la manifestació de demà, per exemple, nosaltres pensaríem el mateix que la Mireia: cal anar-hi.

4. Roi Marphille pregunta: Quin ha estat el secret de l'èxit? (pregunta una mica xorra! perquè més o menys me la se)
El sexe ha estat la raó de l'èxit, no cal dir-ho. La comunicació als blogs és tan fragmentària, la lectura és tan diagonal, que només les sotragades -de qualsevol mena- poden captar l'atenció del lector. En general, la gent no llegeix blogs: els escaneja. Tot i així, vam intentar trenar una història de posts, una novel·la feta amb idees que ja teníem i amb esdeveniments que s'anaven produint dia a dia. Tal vegada tot això es veurà més clar al llibre que publicarem.

5. Roi Marphille pregunta: Quin va ser el moment més divertit?
El viatge a Benavarri ("Post urgent: la Mireia a Benavarri").

6. Roi Marphille pregunta: Estaves realment emprenyada per la polèmica amb l'Ibàñez o va ser tot un joc que et va portar encara més popularitat?
No va ser cap joc, i la Mireia estava realment molt emprenyada; ara bé, nosaltres no n'estàvem. Estàvem més aviat sorpresos per la reacció foramidesca de l'Ibàñez. Enteníem que estigués força molest pel personatge Iñaitze Bon (un anagrama de "Toni Ibàñez"), més que res perquè l'Iñaitze Bon era un personatge atrabiliari a qui fèiem dir unes frases ridícules que, en realitat, eren frases literals de l'Ibàñez; però no enteníem que la seva reacció fos la que va ser: atribuir-se l'autoria del blog Mireia. Ens va sorprendre. En fi, nosaltres, quan vam crear el personatge Iñaitze Bon, preteníem només burlar-nos d'una certa poca qualitat literària, no preteníem provocar una reacció de certa poca qualitat humana.

7. Roi Marphille pregunta: Existeix la Rosalia? i la Laura?
No. En canvi, el "carlitos" sí que existeix.

8. Roi Marphille pregunta: Quins mitjans van ser més exitosos per a la promoció del bloc? comentaris a altres blocs? raco català?...etc
La promoció més gran la vam fer al principi. El blog va néixer el 29 d'abril de 2006 amb el post "No m'agrada empassar-me segons quin semen", un post curt i cridaner. A continuació vam escriure els posts "Tinc un blog i votaré nul", "Lo que ens agrada menjar" i"Espanya: diversitat territorial", tot i que els vam antedatar per tal de donar volum al blog. Després ens vam dedicar a penjar el post cridaner pels fòrums de més audiència.

9. Roi Marphille pregunta: Coneixeu a en Toni Ibàñez i a l'Emma Piqué?
No, i ens agradaria conèixer l'Emma.

10. Roi Marphille pregunta: Quants emails vau rebre de gent? i quins van ser més divertits?
Molts mails vam rebre. Una petita part, grolleríssims; però la majoria, tendres. Els més divertits els estem rebent ara: hi ha gent que encara escriu a la Mireia com si la Mireia fos real, tot confirmant que, en general, la gent no llegeix blogs: els escaneja.

11. Roi Marphille pregunta: El rotllo aquell de la "reunió" amb alguns blocaires, de què va anar?
Ens vam reunir realment amb Prop de 40 i amb Gemminola, i, hores més tard, amb Saül Gordillo. Vam fer que la Mireia en fes un relat sui generis, com també li vam fer explicar una trobada posterior. Llàstima que la Mireia ja no pugui explicar la trobada amb Jordi Ferré al Saló del Llibre, n'hauria tret prou suc. De l'explicació de la trobada, és clar.

12. Roi Marphille pregunta: Quins blocs realment t'agraden més?
El teu, de debò. Flipem mandarines.

13. Roi Marphille pregunta: Quina relació teniu amb l'Educació Secundària?
Els dos som professors d'educació secundària.

14. Roi Marphille pregunta: Com et vas sentir quan hi va haver mestres que van rebre pressions perquè els acusaven de ser tu? era veritat?
Sí que era veritat. La Mireia ho va explicar al post "Els blogs anònims", a la seva manera. El que hi ha del cert és que, quan ens vam assabentar que existia una autèntica "Mireia Galindo" professora de secundària, vam cercar el seu mail i li vam escriure per dir-li si acceptava que li féssim una xat-entrevista. La Mireia xat-entrevistant la Mireia Galindo. Llavors va ser quan Mireia Galindo ens va respondre dient que no, i que havia patit un munt de problemes per culpa del nostre blog. Ens vam quedar astorats i ens vam oferir a fer públic el cas; però ella ens va dir que tampoc, que potser encara s'agreujarien els problemes que havia tingut amb pares, inspecció i direcció. Ara ho fem públic, amb l'esperança que no li sàpiga greu i que alguns inquisidors del Departament d'Educació deixin de fer el ridícul.

15. Roi Marphille pregunta: Va haver-hi algun moment en el que et vas pensar que et descobririen?
No, però tampoc no ens hagués importat que ens descobrissin. A la Mireia sí li feia por; a nosaltres no: tard o d'hora ho volíem dir.

16. Roi Marphille pregunta: Quin és el merder més gran que vas muntar?
El merder que vam fer muntar a la Mireia a Ca l'Arcadi.

17. Roi Marphille pregunta: Si vau fer el bloc vàries persones...com us ho feieu? feieu un brainstorming o algo així?
Teníem una història que volíem desenvolupar al llarg dels posts d'un blog. No la teníem escrita abans d'obrir-lo, però sí pensada i estructurada (línies argumentals, veu narrativa, personatges secundaris, viatges, tendències polítiques, pastitxos metaliteraris...). A més a més, sabíem que el dia a dia l'aniria modificant, perquè preteníem fer una mena de Quixot a l'inrevés: Alonso Quijano era una persona que volia ser personatge d'un llibre de cavalleries, la Mireia era un personatge que volia ser persona. A partir d'aquí, era indiferent qui dels dos escrivia en cada moment. Hi ha posts escrits per un, n'hi ha d'escrits per l'altre, n'hi d'escrits per tots dos.

18. Roi Marphille pregunta: A què es devien les absències de varis dies?
A la necessitat de posar ordre a les modificacions que els esdeveniments reals (eleccions, peticions, comentaris als posts...) ocasionaven a la història. I a la necessitat de descansar.

19. Roi Marphille pregunta: Creus que la Mireia perdurarà en el temps dins la Catosfera? serà una mena de mite...?
Ho vam dir i ho mantenim: la Mireia és per a nosaltres tan misteriosa com ho pugui ser per a qualsevol. Nosaltres teníem pensada una Mireia abans de començar, però n'ha resultat una altra que, sense ser diferent del tot, no és exactament la mateixa. La Mireia un mite? Potser no, però sí un encís que se'ns escapa i que voldríem real.

20. Clint pregunta: I les cançons qui les tria, encara recordo el Better Days!
Les triàvem entre els dos.

21. Un anònim pregunta: Presentareu el llibre a Sant Pol? I si el presenteu, no us fan por els gossos de JUNTS per Sant Pol?
Presentarem el llibre a Barcelona, i després el presentarem a d'altres llocs. A Sant Pol també, sense cap por.

Nosaltres vam crear el blog Mireia

2007-09-21T01:04:00.000+02:00

Sí, nosaltres vam escriure els posts del blog Mireia. I nosaltres vam inventar la Mireia. No existeix, doncs, la Mireia? Sí que existeix. Mentre el senyor Blogspot de cal Blogger no desaparegui, aquí hi haurà tota la vida de la Mireia.

I per on comencem a explicar aquesta aventura blogaire? ¿Com podem transmetre fins a quin punt ens hem enamorat de la Mireia i de la gent que llegia/comentava les seves peripècies? ¿Com fer entendre que la Mireia ha estat per a nosaltres tan misteriosa com ho hagi pogut ser per a vosaltres? En fi, per on comencem? Potser ens seria més fàcil si ens poséssiu les preguntes vosaltres. Les podríeu deixar als comentaris (o al correu de la Mireia, mireiagalindo@gmail.com) i el 30 de setembre de 2007 escriuríem un post intentant respondre a tot. Moltes gràcies a tothom.