divendres, 30 de novembre de 2007 (11:31 p. m.)

En general, la gent no llegeix blogs: els escaneja

Endavant el post promès. A partir d'ara, cada darrer dia de mes n'escriurem un; per respondre a les preguntes que ens envieu i per explicar com va la preparació del llibre. O sigui que el 31 de desembre de 2007 publicarem el proper post. Potser llavors ja sabrem si, finalment, la Mònica López ens convida a sortir de l'armari al seu programa "Digitals" de COMRàdio. De moment, responem a les preguntes que hem rebut.

1. Roi Marphille pregunta: Per què vas escollir el nom de Mireia Galindo? hi ha una professora amb aquest nom, i em pregunto si la coneixeu ..etc
Efectivament, hi ha una professora de secundària que es diu Mireia Galindo; però nosaltres­ no ho sabíem quan vam crear el blog, ho vam descobrir més tard. De totes maneres, mai no vam dir que la Mireia es digués "Mireia Galindo". I, pel que fa al "mireiagalindo" que surt a l'adreça del blog i a l'adreça de mail, vam fer que al post "Les altres Mireies" la Mireia n'expliqués les raons.

2. Roi Marphille pregunta: Quantes mans han escrit la Mireia?
Quatre.

3. Roi Marphille pregunta: Les tendències polítiques eren reals o inventades?
Es fa difícil de dir. Abans que res, però, volem que quedi clar que la Mireia era un personatge i nosaltres som reals. En aquest sentit, les opinions de la Mireia eren sempre seves, i nosaltres vam procurar sempre posar la nostra escriptura al servei del personatge i de la seva ideologia (ideologia política, educativa, sexual, sentimental...). En alguns casos la nostra manera de pensar coincidia plenament amb la de la Mireia, i en d'altres casos no tant. Pel que fa a la manifestació de demà, per exemple, nosaltres pensaríem el mateix que la Mireia: cal anar-hi.



4. Roi Marphille pregunta: Quin ha estat el secret de l'èxit? (pregunta una mica xorra! perquè més o menys me la se)
El sexe ha estat la raó de l'èxit, no cal dir-ho. La comunicació als blogs és tan fragmentària, la lectura és tan diagonal, que només les sotragades -de qualsevol mena- poden captar l'atenció del lector. En general, la gent no llegeix blogs: els escaneja. Tot i així, vam intentar trenar una història de posts, una novel·la feta amb idees que ja teníem i amb esdeveniments que s'anaven produint dia a dia. Tal vegada tot això es veurà més clar al llibre que publicarem.

5. Roi Marphille pregunta: Quin va ser el moment més divertit?
El viatge a Benavarri ("Post urgent: la Mireia a Benavarri").

6. Roi Marphille pregunta: Estaves realment emprenyada per la polèmica amb l'Ibàñez o va ser tot un joc que et va portar encara més popularitat?
No va ser cap joc, i la Mireia estava realment molt emprenyada; ara bé, nosaltres no n'estàvem. Estàvem més aviat sorpresos per la reacció foramidesca de l'Ibàñez. Enteníem que estigués força molest pel personatge Iñaitze Bon (un anagrama de "Toni Ibàñez"), més que res perquè l'Iñaitze Bon era un personatge atrabiliari a qui fèiem dir unes frases ridícules que, en realitat, eren frases literals de l'Ibàñez; però no enteníem que la seva reacció fos la que va ser: atribuir-se l'autoria del blog Mireia. Ens va sorprendre. En fi, nosaltres, quan vam crear el personatge Iñaitze Bon, preteníem només burlar-nos d'una certa poca qualitat literària, no preteníem provocar una reacció de certa poca qualitat humana.

7. Roi Marphille pregunta: Existeix la Rosalia? i la Laura?
No. En canvi, el "carlitos" sí que existeix.

8. Roi Marphille pregunta: Quins mitjans van ser més exitosos per a la promoció del bloc? comentaris a altres blocs? raco català?...etc
La promoció més gran la vam fer al principi. El blog va néixer el 29 d'abril de 2006 amb el post "No m'agrada empassar-me segons quin semen", un post curt i cridaner. A continuació vam escriure els posts "Tinc un blog i votaré nul", "Lo que ens agrada menjar" i"Espanya: diversitat territorial", tot i que els vam antedatar per tal de donar volum al blog. Després ens vam dedicar a penjar el post cridaner pels fòrums de més audiència.

9. Roi Marphille pregunta: Coneixeu a en Toni Ibàñez i a l'Emma Piqué?
No, i ens agradaria conèixer l'Emma.

10. Roi Marphille pregunta: Quants emails vau rebre de gent? i quins van ser més divertits?
Molts mails vam rebre. Una petita part, grolleríssims; però la majoria, tendres. Els més divertits els estem rebent ara: hi ha gent que encara escriu a la Mireia com si la Mireia fos real, tot confirmant que, en general, la gent no llegeix blogs: els escaneja.

11. Roi Marphille pregunta: El rotllo aquell de la "reunió" amb alguns blocaires, de què va anar?
Ens vam reunir realment amb Prop de 40 i amb Gemminola, i, hores més tard, amb Saül Gordillo. Vam fer que la Mireia en fes un relat sui generis, com també li vam fer explicar una trobada posterior. Llàstima que la Mireia ja no pugui explicar la trobada amb Jordi Ferré al Saló del Llibre, n'hauria tret prou suc. De l'explicació de la trobada, és clar.

12. Roi Marphille pregunta: Quins blocs realment t'agraden més?
El teu, de debò. Flipem mandarines.

13. Roi Marphille pregunta: Quina relació teniu amb l'Educació Secundària?
Els dos som professors d'educació secundària.

14. Roi Marphille pregunta: Com et vas sentir quan hi va haver mestres que van rebre pressions perquè els acusaven de ser tu? era veritat?
Sí que era veritat. La Mireia ho va explicar al post "Els blogs anònims", a la seva manera. El que hi ha del cert és que, quan ens vam assabentar que existia una autèntica "Mireia Galindo" professora de secundària, vam cercar el seu mail i li vam escriure per dir-li si acceptava que li féssim una xat-entrevista. La Mireia xat-entrevistant la Mireia Galindo. Llavors va ser quan Mireia Galindo ens va respondre dient que no, i que havia patit un munt de problemes per culpa del nostre blog. Ens vam quedar astorats i ens vam oferir a fer públic el cas; però ella ens va dir que tampoc, que potser encara s'agreujarien els problemes que havia tingut amb pares, inspecció i direcció. Ara ho fem públic, amb l'esperança que no li sàpiga greu i que alguns inquisidors del Departament d'Educació deixin de fer el ridícul.

15. Roi Marphille pregunta: Va haver-hi algun moment en el que et vas pensar que et descobririen?
No, però tampoc no ens hagués importat que ens descobrissin. A la Mireia sí li feia por; a nosaltres no: tard o d'hora ho volíem dir.

16. Roi Marphille pregunta: Quin és el merder més gran que vas muntar?
El merder que vam fer muntar a la Mireia a Ca l'Arcadi.

17. Roi Marphille pregunta: Si vau fer el bloc vàries persones...com us ho feieu? feieu un brainstorming o algo així?
Teníem una història que volíem desenvolupar al llarg dels posts d'un blog. No la teníem escrita abans d'obrir-lo, però sí pensada i estructurada (línies argumentals, veu narrativa, personatges secundaris, viatges, tendències polítiques, pastitxos metaliteraris...). A més a més, sabíem que el dia a dia l'aniria modificant, perquè preteníem fer una mena de Quixot a l'inrevés: Alonso Quijano era una persona que volia ser personatge d'un llibre de cavalleries, la Mireia era un personatge que volia ser persona. A partir d'aquí, era indiferent qui dels dos escrivia en cada moment. Hi ha posts escrits per un, n'hi ha d'escrits per l'altre, n'hi d'escrits per tots dos.

18. Roi Marphille pregunta: A què es devien les absències de varis dies?
A la necessitat de posar ordre a les modificacions que els esdeveniments reals (eleccions, peticions, comentaris als posts...) ocasionaven a la història. I a la necessitat de descansar.

19. Roi Marphille pregunta: Creus que la Mireia perdurarà en el temps dins la Catosfera? serà una mena de mite...?
Ho vam dir i ho mantenim: la Mireia és per a nosaltres tan misteriosa com ho pugui ser per a qualsevol. Nosaltres teníem pensada una Mireia abans de començar, però n'ha resultat una altra que, sense ser diferent del tot, no és exactament la mateixa. La Mireia un mite? Potser no, però sí un encís que se'ns escapa i que voldríem real.

20. Clint pregunta: I les cançons qui les tria, encara recordo el Better Days!
Les triàvem entre els dos.

21. Un anònim pregunta: Presentareu el llibre a Sant Pol? I si el presenteu, no us fan por els gossos de JUNTS per Sant Pol?
Presentarem el llibre a Barcelona, i després el presentarem a d'altres llocs. A Sant Pol també, sense cap por.
***



Escrit per Mir i Manel a les 11:31 p. m.

24 Comments:

Blogger Roi said...

Ei em vaig descuidar de fer-vos una altra pregunta:
Quin dia anem a fer unes birres?

divendres, de novembre 30, 2007 11:54:00 p. m.  
Blogger Nosaltres said...

Roi, si no pot ser abans, com a molt tard el dia de la presentació del llibre a Barcelona. Paraula de mireiencs.

dissabte, de desembre 01, 2007 12:11:00 a. m.  
Blogger bq said...

Em pensava que avui caurien més màscares, en qualsevol cas ara que ja doneu més o menys, la cara, felicitats a Vosaltres, pel blog i sort amb el llibre.

dissabte, de desembre 01, 2007 12:26:00 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Yo me tomaré esas birras en la distancia,lo que tengo ganas es de leer el libro.

dissabte, de desembre 01, 2007 1:52:00 a. m.  
Anonymous turrai said...

Jo també m'apunto a les birres i ... molts petons.

dissabte, de desembre 01, 2007 9:31:00 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Quina il.lu obrir el reader i trobar un post nou vostre!

Us enviaria preguntes però crec que ja estàn fetes i respostes!

Un petonàs!

Gemminola

dissabte, de desembre 01, 2007 10:23:00 a. m.  
Blogger Nosaltres said...

bq,
Gràcies. I felicitats pel teu blog. Has de saber que no solament li agradava molt a la Mireia, a nosaltres també. A veure si algun editor desperta i comprèn que en sortiria un gran llibre.

Anònim,
També et convidem a birres, encara que sigui en la distància.

Turrai,
Ara ens acabem d'adonar que hem oblidat de dir allò que et vam prometre. Del proper post no passa, direm on ens prendrem les birres amb tu.

Anònim-Gemmi,
Amb tu hi ha un sopar pendent (o, més ben dit, uns quants sopars). Birres i sopar.

dissabte, de desembre 01, 2007 4:04:00 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Gracias vosaltres,las birras que sean voll dams,si puede ser.
un chistecito,
Van en un vagon de tren una rubia explosiva, una gorda fea, un catalan y un madrileño. El tren pasa por un tunel y se quedan a oscuras y se oye una ostia. Cuando salen del tunel, todos se quedan pensando que es lo que ha pasado:


La gorda piensa: Esto es que el madrileño le ha metido mano a la rubia y esta le ha dado una ostia
La rubia piensa: Esto es que el madrileño ha intentado meterme mano pero se ha equivocado y se la ha metido a la gorda y esta le ha dado una ostia.
El catalan piensa: Esto es que el madrileño le ha metido mano a la rubia y esta se ha confundido y me ha dado una ostia a mi
Y el madrileño piensa: A ver si pasamos por otro tunel y le meto otra ostia al catalan de los cojones.

Se puede cambiar catalán por rojo,o por llevar el pais.
Jacinto Bellotari Anonimus

dissabte, de desembre 01, 2007 6:51:00 p. m.  
Anonymous gemminola said...

Es que no hem deixa publicar el nom enllaçant el blog!!!

Us trobo a faltar!!!

dissabte, de desembre 01, 2007 9:12:00 p. m.  
Blogger Dessmond said...

Caramb, Roi, tot el que volies saber i mai t'havies decidit a preguntar!
Pregunta d'últim moment: Vau anar a la mani?. La Mireia comença per aquí i pot acabar a la Casa Gran del catalanisme?.

diumenge, de desembre 02, 2007 11:16:00 a. m.  
Blogger Nosaltres said...

Anònim Jacinto Bellotari Anonimus,
Així que eres tu el primer anònim? Doncs encara amb més motiu estàs convidat a birres, Voll-Damm. Potser el senyor Kuentzmann Damm era el català que rebia galtades als tunels (molt bo l'acudit). D'Alsàcia a Catalunya n'hi ha uns quants, de tunels; i els catalans, com els de Bilbao, naixem on volem. Una abraçada.

Gemminola,
Ara acabem de veure que el senyor blogger ha canviat el format i ja no es pot posar l'enllaç al nick. Mirarem si es pot arreglar. També et trobem molt a faltar, maquíssima.

Dessmond,
Al post ja hem dit que calia anar-hi. Per desgràcia, nosaltres no vam poder assistir-hi. La Casa Gran... mmm... mai no se sap.

diumenge, de desembre 02, 2007 5:32:00 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Si era yo el del primer comentario,me tomar� esas voll damms,que yo tb ser� catal�n,jeje.

Jacinto Bellotari Anonimus

diumenge, de desembre 02, 2007 6:27:00 p. m.  
Blogger Roi R. Marphille said...

Ui, encara en tinc més de preguntes! les que els faré el dia de les birres, i sí, jo també sóc de Voll Damm ;-)

diumenge, de desembre 02, 2007 7:20:00 p. m.  
Anonymous inscrit said...

"Vosaltres" vindreu a les Jornades de la Catosfera? M'agradaria molt trobar-vos-hi

Granollers 25,26 i 27 de gener 2008

diumenge, de desembre 02, 2007 8:28:00 p. m.  
Blogger Joan Arnés said...

A tots els birraires:

si voleu fer les birres a Sant Pol, esteu convidats!

Quin dia quedem?

dilluns, de desembre 03, 2007 1:30:00 a. m.  
Blogger yrun said...

Siiiii! Volls Dammms siiiiiii!

Jo tb en vulllllll!

Menus mal k en tinc 2 del DAgi i la Miii!

dilluns, de desembre 03, 2007 12:46:00 p. m.  
Blogger Nosaltres said...

Doncs Voll-Damm per a tothom! I no és mala idea la de Joan Arnés: quedar a Sant Pol. Potser coincidint amb les Jornades de la Catosfera de què parla Inscrit. No hi pensem anar, i podríem aprofitar per birrejar a Sant Pol. I no pensem anar a les jornades perquè, tot i que semblen prou interessants i hi assistiran molts bons blogaires, no ens ve de gust assistir a un sarau organitzat per l'esmentat blogaire de certa poca qualitat humana.

dimarts, de desembre 04, 2007 6:12:00 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Ostres! Em trec el barret. Us felicito per tot plegat. Molta sort amb el llibre :)

Marta
http://martanit.bloc.cat

dimecres, de desembre 05, 2007 10:49:00 p. m.  
Blogger Enric I. Canela said...

Hola a qui sigueu,
No sabia de la teva / vostra existència encara que he vist que sou famosos en aquest món virtual i he trobat aquest bloc. Gràcies a la Marta Puig hi he accedit. Felicitats pel vostre èxit i ja teniu un nou visitant. He trobat a la vostra llista molts blocs amics i això m’anima.
Salutacions

diumenge, de desembre 09, 2007 10:19:00 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Oh, jaja, em feia molta gràcia el vostre blog, encara que mai el vaig seguir del tot. L'escanejava, com vosaltres dieu! Moltes felicitats, es un molt bon.. "treball" per dir-ho d'alguna manera.
Encara que és una mica com si m'haguessiu matat a algú...

Jeje, vindria a prendre'm unes birres amb vosaltres però legalment no podria, a més soc professor-fòbic! Sobretot amb els de secundària. No us ho prengueu ofensivament siusplau, el que passa és que fins a la data d'avui a la hora d'ara encara no he trobat cap professor (mentida, que si, que n'hi havia parell de "socials" que son molt bones persones) Que hagi estat capaç de tractar-me com a una persona. (aqui és quan m'imagineu negre amb mitja closca d'ou al cap)


Doncs això, que molta salut! i Moltes moltes felicitats!

PD: Ah, per cert, ja deia jo que se'm oblidava alguna cosa, us podrieu haver treballat una mica més el banner del blog! jajaja!

dilluns, de desembre 10, 2007 7:26:00 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Una curiositat com tantes altres: Els dos autors, què sou? Home i dona? Dos homes? Dos dones?
Per descomptat us felicito i comparteixo el sentiment de pena de perdre un personatge tan entranyable.
Esperem tots els llibre :))

dimarts, de desembre 11, 2007 12:02:00 a. m.  
Anonymous cris said...

hola "vosaltres"
Jo q sóc de lleida i que algún cop q he escrit m'has deixat veure q coneixeu la meva provincia, alguna de les 4 mans és de les terres de Lleida?
Petó

dilluns, de desembre 17, 2007 6:23:00 p. m.  
Anonymous Anònim said...

I.... lo dels mikados... inventat o experiència pròpia?

dilluns, de desembre 17, 2007 6:25:00 p. m.  
Blogger Nosaltres said...

Anònima Marta de http://martanit.bloc.cat,
Moltes gràcies.

Enric I. Canela,
Gràcies. Ara bé, famosa és la Mireia. Nosaltres només en som els artesans.

Anònim de la closca d'ou al cap,
:) Moltes gràcies. Nosaltres també ens sentim com si haguéssim matat algú.

Anònim de la curiositat,
Intentarem respondre't el 31 de desembre. I moltes gràcies.

Cris,
També intentarem respondre't el 31 de desembre. Gràcies per la pregunta.

Anònim dels mikados,
El 31 de desembre responem. Gràcies també per la pregunta.

dimarts, de desembre 18, 2007 3:02:00 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Enllaços cap a aquest post:

Crear un enllaç

<< Pàgina principal