dijous, 13 de novembre de 2008 (12:42 a. m.)

Nantem-mos per la llengua

Ha nascut "Nantem-mos per la llengua". La xiqueta serà bateada, amb tots els "ab renuntio" pertinents, en el si de la Santa Mare Església. Així sia.
***



Escrit per Mir i Manel a les 12:42 a. m. 1 Comentaris Enllaços cap a aquest post

dimecres, 5 de novembre de 2008 (12:14 a. m.)

Barack Obama, Premi Nacional de Cultura

És la nostra proposta per a 2009: la Generalitat de Catalunya, tot seguint la línia encetada enguany, hauria de concedir a Barack Obama un dels Premis Nacionals de Cultura. Ell també tine un web en "english" i en "español".
***



Escrit per Mir i Manel a les 12:14 a. m. 1 Comentaris Enllaços cap a aquest post

dimarts, 4 de novembre de 2008 (9:22 p. m.)

La Generalitat premia amb 18.000 euros qui no fa servir el català

Comencem per l'única persona decent d'esta història, l'única que se mereix els 18.000 euros del premi: la senyora Montserrat Abelló. La senyora Abelló ha sigut guardonada enguany amb un dels Premis Nacionals de Cultura que atorga la Generalitat de Catalunya. Com explica Vicent Partal en l'article "Gràcies, senyora Abelló", el dia que s'assajava la cerimònia van succeir uns feits força insòlits. L'encarregat de l'assaig, en un cert moment, va passar-se del català al castellà perquè un dels premiats no enteneva el català (recordem les tres paraules: Premis, Nacionals, Cultura). A la vegada, la senyora Abelló va dir: "Jo no entenc el castellà". Ningú no li va fer costat, però ella va insistir fins aconseguir que, finalment, l'encarregat tornés a emprar el català. És insòlit que un guardonat no entengués el català, que l'encarregat de l'assaig se passés al castellà i que cap altre guardonat fes el mateix que la senyora Abelló.

I qui even els meninfotistes guardonats? Doncs estos: Carme Pinós, Carlos Pazos, Infos en Idiomes de Barcelona TV, José González Morandi, Paco Toledo, Paulina Andreu ("Paulina Schumann"), María Gallardo, Miquel Gallardo, L’Era – Espai de Recursos Agroecològics de Manresa, Francesc Casadesús, Nani Marquina, Joan Margarit, grup musical Antònia Font, Patronat d’Estudis Osonencs, Mara Dierssen, Josep Martí Gómez, Lluís Permanyer, Joan de Sagarra, Plataforma per la Llengua, Salvador Sunyer i Moisès Broggi. Com? Què? El grup Antòn...? La Platafor...? El senyor...? I no van donar suport a la senyora Abelló? Voldríem pensar que no van assistir a l'assaig, altrament...

Ara bé, ja res no mos sorprèn, perquè tafanejant pels webs dels guardonats n'hem descobert quatre que són ben políglotes:

Web de Carme Pinós, en "español" i en "english";
Web de Carlos Pazos, en "español", en "english" i en "français";
Web de Miquel Gallardo, en "español" i en "english";
Web de Nani Marquina, en "español" i en "english".

La Generalitat de Catalunya ha esquitxat 18.000 euros a cadascun dels premiats. Als quatre premiats políglotes, també. Pel seu poliglotisme "español-i-qualsevolaltrallenguaquenosigaelcatalà", suposem. Coses de la Cultura Nacional. Encara li faran tornar el premi i els quartos, a la pobra Monserrat Abelló.
***



Escrit per Mir i Manel a les 9:22 p. m. 4 Comentaris Enllaços cap a aquest post

dilluns, 3 de novembre de 2008 (6:04 p. m.)

Unas braguitas mojadas o una mamada

Dissabte passat vam rebre a Areny un dels premis de la IX Nit de la Franja de Ponent. Gràcies mil, Ramon Tremosa, per haver proposat que se mos premiés; i gràcies mil, Institució Cultural de la Franja de Ponent.



Ara que, tal com va intuir el cronista d'El Punt David Marín, el premi va ser guairebé més per a la nostra Mireia que per a naltres:
Històries de frontera

La Institució Cultural de la Franja de Ponent reclama, ja sense gaire optimisme, que el govern d'Aragó aprovi aquest mandat l'anunciada llei de llengües

DAVID MARÍN. Areny de Noguera


[...]

Però a les fronteres abunden sobretot les històries absurdes, les situacions que s'escapen de la placidesa ordenada i previsible de les grans capitals. Una d'elles és la de Manel Riu i Mir Roy, professors d'institut premiats dissabte, activistes culturals de Benavarri i autors de la novel·la gestada a internet Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos). El text els ha comportat una querella d'un grup anomenat FACAO que assegura que no és català el que ells parlen. Concretament, als seus dirigents no els ha agradat saber que la Mireia, la fogosa protagonista de la novel·la, confessi en el llibre haver-se masturbat en una conferència sobre llengua impartida per aquesta entitat. «Ja li hem dit al jutge: es va masturbar no per maldat, sinó perquè és el que fa sempre que s'avorreix.», diu Riu.

I el jutge, aquest cop, ha arxivat el cas.
Per a més informació sobre la cara oculta de la FACAO, l'excel·lent web Lo cacao de la FACAO. Per a més informació sobre les acusacions contra la nostra fictícia Mireia, el fragment literal de la querella presentada per la FACAO (i arxivada pel jutge):
[...]afirmar que se masturbó en una conferencia lingüística de FACAO, ofrecer el servicio de unas braguitas mojadas o de una mamada a los miembros de FACAO[...]
Estos de la FACAO són uns catxondos. A este pas, acabaran presentant querelles contra la Ventafocs, la Colometa i Emma Bovary.
***



Escrit per Mir i Manel a les 6:04 p. m. 5 Comentaris Enllaços cap a aquest post