divendres, 30 de novembre de 2007 (11:31 p. m.)

En general, la gent no llegeix blogs: els escaneja

Endavant el post promès. A partir d'ara, cada darrer dia de mes n'escriurem un; per respondre a les preguntes que ens envieu i per explicar com va la preparació del llibre. O sigui que el 31 de desembre de 2007 publicarem el proper post. Potser llavors ja sabrem si, finalment, la Mònica López ens convida a sortir de l'armari al seu programa "Digitals" de COMRàdio. De moment, responem a les preguntes que hem rebut.

1. Roi Marphille pregunta: Per què vas escollir el nom de Mireia Galindo? hi ha una professora amb aquest nom, i em pregunto si la coneixeu ..etc
Efectivament, hi ha una professora de secundària que es diu Mireia Galindo; però nosaltres­ no ho sabíem quan vam crear el blog, ho vam descobrir més tard. De totes maneres, mai no vam dir que la Mireia es digués "Mireia Galindo". I, pel que fa al "mireiagalindo" que surt a l'adreça del blog i a l'adreça de mail, vam fer que al post "Les altres Mireies" la Mireia n'expliqués les raons.

2. Roi Marphille pregunta: Quantes mans han escrit la Mireia?
Quatre.

3. Roi Marphille pregunta: Les tendències polítiques eren reals o inventades?
Es fa difícil de dir. Abans que res, però, volem que quedi clar que la Mireia era un personatge i nosaltres som reals. En aquest sentit, les opinions de la Mireia eren sempre seves, i nosaltres vam procurar sempre posar la nostra escriptura al servei del personatge i de la seva ideologia (ideologia política, educativa, sexual, sentimental...). En alguns casos la nostra manera de pensar coincidia plenament amb la de la Mireia, i en d'altres casos no tant. Pel que fa a la manifestació de demà, per exemple, nosaltres pensaríem el mateix que la Mireia: cal anar-hi.



4. Roi Marphille pregunta: Quin ha estat el secret de l'èxit? (pregunta una mica xorra! perquè més o menys me la se)
El sexe ha estat la raó de l'èxit, no cal dir-ho. La comunicació als blogs és tan fragmentària, la lectura és tan diagonal, que només les sotragades -de qualsevol mena- poden captar l'atenció del lector. En general, la gent no llegeix blogs: els escaneja. Tot i així, vam intentar trenar una història de posts, una novel·la feta amb idees que ja teníem i amb esdeveniments que s'anaven produint dia a dia. Tal vegada tot això es veurà més clar al llibre que publicarem.

5. Roi Marphille pregunta: Quin va ser el moment més divertit?
El viatge a Benavarri ("Post urgent: la Mireia a Benavarri").

6. Roi Marphille pregunta: Estaves realment emprenyada per la polèmica amb l'Ibàñez o va ser tot un joc que et va portar encara més popularitat?
No va ser cap joc, i la Mireia estava realment molt emprenyada; ara bé, nosaltres no n'estàvem. Estàvem més aviat sorpresos per la reacció foramidesca de l'Ibàñez. Enteníem que estigués força molest pel personatge Iñaitze Bon (un anagrama de "Toni Ibàñez"), més que res perquè l'Iñaitze Bon era un personatge atrabiliari a qui fèiem dir unes frases ridícules que, en realitat, eren frases literals de l'Ibàñez; però no enteníem que la seva reacció fos la que va ser: atribuir-se l'autoria del blog Mireia. Ens va sorprendre. En fi, nosaltres, quan vam crear el personatge Iñaitze Bon, preteníem només burlar-nos d'una certa poca qualitat literària, no preteníem provocar una reacció de certa poca qualitat humana.

7. Roi Marphille pregunta: Existeix la Rosalia? i la Laura?
No. En canvi, el "carlitos" sí que existeix.

8. Roi Marphille pregunta: Quins mitjans van ser més exitosos per a la promoció del bloc? comentaris a altres blocs? raco català?...etc
La promoció més gran la vam fer al principi. El blog va néixer el 29 d'abril de 2006 amb el post "No m'agrada empassar-me segons quin semen", un post curt i cridaner. A continuació vam escriure els posts "Tinc un blog i votaré nul", "Lo que ens agrada menjar" i"Espanya: diversitat territorial", tot i que els vam antedatar per tal de donar volum al blog. Després ens vam dedicar a penjar el post cridaner pels fòrums de més audiència.

9. Roi Marphille pregunta: Coneixeu a en Toni Ibàñez i a l'Emma Piqué?
No, i ens agradaria conèixer l'Emma.

10. Roi Marphille pregunta: Quants emails vau rebre de gent? i quins van ser més divertits?
Molts mails vam rebre. Una petita part, grolleríssims; però la majoria, tendres. Els més divertits els estem rebent ara: hi ha gent que encara escriu a la Mireia com si la Mireia fos real, tot confirmant que, en general, la gent no llegeix blogs: els escaneja.

11. Roi Marphille pregunta: El rotllo aquell de la "reunió" amb alguns blocaires, de què va anar?
Ens vam reunir realment amb Prop de 40 i amb Gemminola, i, hores més tard, amb Saül Gordillo. Vam fer que la Mireia en fes un relat sui generis, com també li vam fer explicar una trobada posterior. Llàstima que la Mireia ja no pugui explicar la trobada amb Jordi Ferré al Saló del Llibre, n'hauria tret prou suc. De l'explicació de la trobada, és clar.

12. Roi Marphille pregunta: Quins blocs realment t'agraden més?
El teu, de debò. Flipem mandarines.

13. Roi Marphille pregunta: Quina relació teniu amb l'Educació Secundària?
Els dos som professors d'educació secundària.

14. Roi Marphille pregunta: Com et vas sentir quan hi va haver mestres que van rebre pressions perquè els acusaven de ser tu? era veritat?
Sí que era veritat. La Mireia ho va explicar al post "Els blogs anònims", a la seva manera. El que hi ha del cert és que, quan ens vam assabentar que existia una autèntica "Mireia Galindo" professora de secundària, vam cercar el seu mail i li vam escriure per dir-li si acceptava que li féssim una xat-entrevista. La Mireia xat-entrevistant la Mireia Galindo. Llavors va ser quan Mireia Galindo ens va respondre dient que no, i que havia patit un munt de problemes per culpa del nostre blog. Ens vam quedar astorats i ens vam oferir a fer públic el cas; però ella ens va dir que tampoc, que potser encara s'agreujarien els problemes que havia tingut amb pares, inspecció i direcció. Ara ho fem públic, amb l'esperança que no li sàpiga greu i que alguns inquisidors del Departament d'Educació deixin de fer el ridícul.

15. Roi Marphille pregunta: Va haver-hi algun moment en el que et vas pensar que et descobririen?
No, però tampoc no ens hagués importat que ens descobrissin. A la Mireia sí li feia por; a nosaltres no: tard o d'hora ho volíem dir.

16. Roi Marphille pregunta: Quin és el merder més gran que vas muntar?
El merder que vam fer muntar a la Mireia a Ca l'Arcadi.

17. Roi Marphille pregunta: Si vau fer el bloc vàries persones...com us ho feieu? feieu un brainstorming o algo així?
Teníem una història que volíem desenvolupar al llarg dels posts d'un blog. No la teníem escrita abans d'obrir-lo, però sí pensada i estructurada (línies argumentals, veu narrativa, personatges secundaris, viatges, tendències polítiques, pastitxos metaliteraris...). A més a més, sabíem que el dia a dia l'aniria modificant, perquè preteníem fer una mena de Quixot a l'inrevés: Alonso Quijano era una persona que volia ser personatge d'un llibre de cavalleries, la Mireia era un personatge que volia ser persona. A partir d'aquí, era indiferent qui dels dos escrivia en cada moment. Hi ha posts escrits per un, n'hi ha d'escrits per l'altre, n'hi d'escrits per tots dos.

18. Roi Marphille pregunta: A què es devien les absències de varis dies?
A la necessitat de posar ordre a les modificacions que els esdeveniments reals (eleccions, peticions, comentaris als posts...) ocasionaven a la història. I a la necessitat de descansar.

19. Roi Marphille pregunta: Creus que la Mireia perdurarà en el temps dins la Catosfera? serà una mena de mite...?
Ho vam dir i ho mantenim: la Mireia és per a nosaltres tan misteriosa com ho pugui ser per a qualsevol. Nosaltres teníem pensada una Mireia abans de començar, però n'ha resultat una altra que, sense ser diferent del tot, no és exactament la mateixa. La Mireia un mite? Potser no, però sí un encís que se'ns escapa i que voldríem real.

20. Clint pregunta: I les cançons qui les tria, encara recordo el Better Days!
Les triàvem entre els dos.

21. Un anònim pregunta: Presentareu el llibre a Sant Pol? I si el presenteu, no us fan por els gossos de JUNTS per Sant Pol?
Presentarem el llibre a Barcelona, i després el presentarem a d'altres llocs. A Sant Pol també, sense cap por.
***



Escrit per Mir i Manel a les 11:31 p. m. 24 Comentaris Enllaços cap a aquest post