Blog de Mir Roy i Manel Riu: de març 2008

dilluns, 17 de març del 2008 (4:16 p. m.)

Lo cacao de la FACAO

Uns bons amics nostres han obert el blog Lo cacao de la FACAO. Hi han recollit allò que l'entitat "cultural" anomenada FACAO voldria amagar: que la FACAO és un cacau on hi fa cau (perdó per la cacaufonia) el neofeixisme violent (perdó per la redundància).

Nosaltres recomanem el text "Detenció en primera persona", sobre la repressió que va patir qui va gosar difondre la cara oculta de la FACAO.

La cara oculta de la FACAO

Transcripció, amb les fotos originals i amb l'ortografia secessionista valenciana original (originals en tots els sentits), de l’article "Èxit del contracorrellengua" que Ángel Hernández (president de la FACAO) va publicar l’octubre de 2003 a la revista SOM (òrgan oficial del grup valencià d’extrema dreta GAV)

EXIT DEL CONTRACORRELLENGUA

A pesar de l’anulacio de tot l’acte organisat en recolzament exterior, contra el correllengua de Fraga del dia 27, al final les coses s’han desenrollat d’atra forma, i han acabat en una victoria nostra arrasadora sobre el correllengua (gracies als jovens del GAV). Vos ho conte:

a)-El grup canyer fragati ana tota la nit arrancant el cartells que 100 metros davant anaven pegant els del casal pancatalaniste Jaume I (seria bo que nos acostumarem a incloure est adjectiu intermig en tots els nostres escrits, tant interns com publics: prensa, foros, webs, etc., a vore si qualla). Ademes pegaren per tota Fraga abundants pegatines fetes de forma casera, en el text: “No nos fareu catalans” dins d’un senyal triangular de perill (vora roig i en l’interior groc). Aixina conseguien provocar a discussio de la poblacio lo que els pancatalanistes no volen mencionar i ho dissimulen baix la “cultura”. Al casal no li feren res, perque estigue present un guardia municipal, tota la nit vigilant.

b)-Encara que des de Fraga anularem la convocatoria de manifestacio contracorrellengua i avisarem a tots de que no vingueren, es presentaren els jovens del GAV (que els tenen ben posats).

Davant del seu corage, des de FACAO llamentem haver frenat la vinguda d’atres i no tindre res preparat, pero ad ells els donava lo mateix; no venien per lo programat i anulat, sino perque s’ho demanava el cos. Pero l’activitat del casal pancatalaniste no començava fins al final de la vesprada, i ells havien de tornar a Valencia. Estiguerem junts un temps, i despres es dedicaren a deixar constancia de la seua presencia: pegada multiple de pegatines per tot el poble (feren turisme) en la bandera valenciana [aclaracio SOM: no es aixina, sino que es la quatribarrada en una brochada blava]- i el text “No nos fareu catalans”, i com a fermall final, “decoraren” tota la frontera del casal pancatalaniste Jaume I de Fraga,

espray negre i texts de: “fora d’aci”, “fora de Fraga”, i atres que encara no he pogut llegir be, puix poc despres ya començaren a acodir els del correllengua per a començar la seua activitat i ya no era prudent acosatar-se. Pero no les han pogut borrar, i s’han hagut de chuplar en dits “adorns” tot el correllengua, que enguany ho han fet reclosos dins del casal, inclos l’acte d’entrega de premis als chiquets i familiars, guanyadors dels premis de la “gimcama” escolar de preguntes.

c)-Pero un temps abans, quan ani a visitar la “decoracio” negra de la frontera del casal, se me creuà u dels “maulets” de Fraga (el que va llegir el manifest l’any passat), que histeric de rabia m’increpà que “¿Com no me donava vergonya”. Parli en ell durant cinc llarcs minuts (tinc bona relacio en sos pares) pero no havia opcio de res. Sol li tragui en clar que encara que naixcut en Fraga, “parla catala i Fraga es catalana i que no es aragones”. Perdudet...

En resum, han quedat escaldats i vençuts. Tinc ganes de vore lo que diuen ara pels mijos de comunicacio i per internet. Correllengua 2003 en Fraga ya ha passat. Vorem el del 2004.

Angel Hernandez
(Fraga – Regne d’Arago)

***

El diari Segre, 18 de març de 2008: (per llegir-ho bé, clic a la imatge)

El diari Avui, 11 d'abril de 2008: (clic a la imatge)

El Raco Català, 11 d'abril de 2008: (clic a la imatge)

El Periódico de Aragón, 11 d'abril de 2008: (clic a la imatge)

***

Proper epíleg sobre la novel·la, el 14 d'abril de 2008.

***

Escrit per Mir i Manel a les 4:16 p. m. 6 Comentaris

diumenge, 9 de març del 2008 (11:00 p. m.)

Per emocions i per conviccions

La Mireia ja havia donat suport a Esquerra (1, 2); nosaltres no. Però ara, per emocions i per conviccions, ens afiliarem a Esquerra.

***

Escrit per Mir i Manel a les 11:00 p. m. 11 Comentaris

dijous, 6 de març del 2008 (11:13 p. m.)

Senyora Chacon, deixem el PSC

Senyora Carme Chacon,

Aquesta no és una de les cartes cotxines que escrivia la Mireia. Aquesta carta va de debò i l'escrivim nosaltres, per dir-li que deixem el PSC. Més ben dit, un de nosaltres, el que era militant del PSC, deixa el partit ara mateix. Perquè, encara que no ho sembli, un de nosaltres era militant del PSC. Militant i regidor. És més, regidor dels que donen majoria absoluta a una capital de comarca. Els propers dies decidirem què en farem de la regidoria.

I és que, senyora Chacon, avui hem sabut que un amic nostre ha estat detingut per la Guàrdia Civil, ha estat obligat a deixar les empremtes digitals en una fitxa policial que amablement li han obert, ha patit la "confiscació" de l'ordinador i el mòbil i, com a postres, ha hagut de passar un parell d'hores en una cel·la de tres metres per un, sense llum però amb restes de vòmits d'altri. I tot això per què? Doncs perquè un grup d'extrema dreta anomenat FACAO (clic per a més informació sobre qui són) que fa impunement elogis de la violència (clic per llegir el text sencer escrit per Ángel Hernández, president de FACAO) ha posat una denúncia contra el nostre amic acusant-lo d'"injúries" per haver dit que FACAO era d'extrema dreta. A veure si ens entenem: uns violents d'extrema dreta acusen el nostre amic per haver-los titllat de gent d'extrema dreta i, com a conseqüència normalíssima i lògica, és el nostre amic qui passa pels calabossos. Un dia magnífic per a ell. I, quan arribem a casa, ens trobem aquest vídeo de vostè, també magnífic:

"Hoy puede ser un gran día". Sí, per al nostre amic ho ha estat. I vostè personalment no en té cap culpa; però era el nostre partit qui ens parlava en el vídeo. El nostre. El que ha legislat aquests darrers quatre anys. El que no ha estat capaç de legislar perquè no passés el que li ha passat avui al nostre amic, i abans a d'altres persones, i en el futur a més gent. "Hoy puede ser un gran día".

Bé, doncs acabem d'estripar el carnet del PSC. I esperem de tot cor, senyora Chacon, que el dia 9 de març la gent assenyada voti qualsevol cosa decent que no sigui PSC (ni PP ni Ciutadans ni similars, evidentment). Nosaltres votarem com a gent assenyada.

Bona nit i bona sort, per a la gent que es perseguida per l'extrema dreta,

Nosaltres

Afegit divendres 7 de març de 2008, a les 17:18

Isaías Carrasco...

***

Escrit per Mir i Manel a les 11:13 p. m. 12 Comentaris

dilluns, 3 de març del 2008 (6:30 p. m.)

Coses perfectes i imperfectes

Proper epíleg: el 14 d'abril de 2008 (catooorze d'abriiil, morena de la seeerra...).

La cosa nostra

Publicació de la novel·la: primera setmana de maig de 2008.

Títol definitiu: Em dic Mireia (i el meu cony es diu "carlitos").

Presentació: Llibreria Catalònia, de Barcelona.

Dades complementàries: A la portada hi apareixeran els nostres noms reals; i, a la solapa, les nostres cares. Endavant les atxes!

Una pregunta pendent: Cris ens va preguntar si teníem cap relació amb Les Borges Blanques. Doncs no, ni hi hem nascut ni hi vivim; els conflictes polítics de Les Borges els vam saber per Internet.

Les coses de la Mireia

La Mireia, després de llegir el twit de José Antonio Donaire, va escriure aquest missatge d'ultratomba

D'aixòs, que des que soc blogaire morta doncs que continuo vivint, perque hi ha vida després del blog, al cel, i es que la gent no ho sap però hi ha un Paradís per a Blogaires Morts i està força be, que hi ha la Martina i la Rosalia, i la meva Laureta, que hem te en un núvol, be, en un núvol hi som totes quatre, 80 metres quadrats de núvol més terrassa comunitària, volia dir que les llepadetes de la Laura ens tenen al "carlitos" i a mi en un núvol, que la Laura ens fa pujar al setè cel, ai!, "au Mireia, ves al Setè Cel i compra una ampolla de rom Matusalem", que el Setè Cel es un bar de blogaires morts borratxets, un paradís perfecte vaja, i al paradís també hi es Sant Eduard Suárez, que aquí dalt l'han fet sant perquè va morir tres cops com a blogaire, un cop i un altre i un altre, i ves que ara fa poc li vaig dir a Sant Eduard Suárez que mirés de convèncer el Joan Puigcercós per fer la presentació de la novel·la dels meus creadors, al maig a la Llibreria Catalònia, mem si ho aconsegueix, que jo del Puigcercós n'he parlat be, als posts "Senyor Puigcercós, soc molt cotxina" i "Post viu de l'uuuh de novembre", vale diguem que no n'he parlat be el que es diu be, però tampoc malament, i a mes a mes que jo vaig demanar el vot per a ERC a les autonòmiques i a les municipals, i ara ho torno a fer, sí, el dia 9 cal votar ERC.

Vale que hi ha votants d'ERC aixís una mica decebuts, "que si els d'Esquerra tal, que si els d'Esquerra Pasqual", aixòs, Pasqual precisament, que també volta per aquest paradís de blogaires morts, i que diuen que demana el vot en blanc, però jo per mi que la gent no l'ha entès, perque tots anem vestits de blanc aquí, aixís en plan mig escolanets mig Ibiza Ad Lib, o sigui que el meu Pasqual demana en blanc el vot, sí, com jo, i el demanem tots dos per a Esquerra, i a la gent decebuda amb ERC li vull dir que... escolta que be que em de fer camí cap a la independència, no?, "oh!, que els diputats d'ERC votaran Zapatero, i no m'agrada", bueno, ni a mi, però és el que hi ha, i com no tinguem una ERC nombrosa al Congrés doncs que Zapatero tirarà d'IU i merda per a Catalunya, i si a IU no són prou diputats Zapatero tirarà de CiU, que no serà exactament merda per a Catalunya però serà un no parar de pasteleo per mor de fer tornar CiU al Govern de la Generalitat, amb eleccions anticipades o lo que calgui, i si votem ERC molts doncs que a Zapatero li tocarà tirar d'ERC vulgui o no vulgui, i ens lliurarem del pasteleo i del merda per a Catalunya, i com mes serem doncs que mes ens independitzarem, els catalans patim els catalans de Sidim!, ¿i serà perfecte lo d'ERC amb Zapatero?, no, però serà millor que qualsevol altra cosa, i es que ara per ara l'única cosa perfecta es aquest Paradís per a Blogaires Morts, i... ei Viu-viu!, què hi fas per aquí?, tu també ets mort-mort?