Abecedari
El 31 de gener de 2008 nosaltres publicarem el proper post mensual "epilègtic"; ara passem a l'abecedari.
A. Estat actual de la novel·la
En aquests moments, amb els posts ja triats, reordenats i reescrits, hem acabat la 3a (i última) fase de la novel·la.
-1a fase: La novel·la que teníem pensada abans d'obrir el blog.
-2a fase: La novel·la tal i com es va anar desenvolupant al blog.
-3a fase: La novel·la de la 2a fase reescrita tot eliminant els posts més circumstancials (però no els de circumstàncies polítiques) i tot afegint allò que es va perdre de la 1a fase (afegint, sobretot, la trama policial tal com l'havíem concebut a la 1a fase; és a dir, sense la velocitat maldestre amb què vam fer que aparegués a la 2a fase, velocitat deguda a haver-nos pensat que, en el format blog de la 2a fase, era difícil per als lectors seguir-ne els detalls).
A més a més, hem corregit les faltes ortogràfiques; sense substituir, però, els castellanismes-barcelonismes típics de la Mireia. La veritat és que, poc abans d'encetar el blog, no teníem clar si el personatge havia de cometre faltes. Un cop el blog començat, ja no ens podíem fer enrere; ara, a la versió en llibre, sí que hem decidit que no hi hagi faltes. També hem triat títol, hem escrit un "Epíleg sobre valents", hem redactat un breu text explicant qui som (no som ningú conegut) i hem preparat el text de la contraportada. Aquest és el text de la contraportada (si es clica sobre la imatge, es pot llegir):
Ara la novel·la és a les mans de Jordi Ferré i dels seus dissenyadors, correctors (una crida als correctors: no ens toqueu els aixís-aixòs-buenu-vale, ni els signes de puntuació, ni...; altrament, farem que la Mireia reviscoli i us empaiti pertot arreu armada amb un d'aquells lingots contundents del Ricard), planificadors, productors... Quan sortirà el llibre? O abans o després de Sant Jordi. A nosaltres ens faria gràcia que fos abans de Sant Jordi; ens agradaria que, asseguts a un racó avorrits de no signar llibres, se'ns presentés algun blogaire dels que, amb els seus comentaris i e-mails, han col·laborat en la creació de Mireia.
B. La nostra relació amb Sant Pol
Ja vam dir que la nostra relació amb Sant Pol era nul·la: ni hi hem nascut ni hi hem estat mai. Però, com que ho vam prometre, cal que aclarim per què vam triar Sant Pol. Volíem que la Mireia fes el seguiment de les municipals a un poble on hi hagués hagut molts canvis d'Alcalde des de 1979. En principi, vam triar Les Borges Blanques i vam escriure (vam fer que la Mireia escrigués) e-mails a tots els candidats per demanar-los una xat-entrevista a cadascun. No hi va haver cap resposta. I, quan ja començàvem a no veure clar com seguiríem la campanya, Joan Arnés ens va escriure per dir-nos que es presentava com a alcaldable d'ERC a Sant Pol. Amb Joan Arnés ens coneixíem només via correu electrònic, d'una anterior vida blogaire seva (no direm quin era el seu blog) i d'una anterior vida blogaire d'un de nosaltres (tampoc no direm ara quin blog era). De fet, Joan Arnés no sabia en aquells moments que el blogaire que ell coneixia d'una vida anterior fos un dels autors del blog Mireia. Li ho vam desvetllar un cop passades les eleccions.
Bé, tornem a la campanya electoral. Com que el seguiment de Les Borges se'ns quedava coix sense xat-entrevistes, vam decidir proposar-li'n una a Joan Arnés, i va acceptar ("Xat-entrevista amb el Joan Arnés"). Això ens va animar a seguir la campanya de Sant Pol, pensant que, un cop aconseguit un candidat, no ens seria difícil convèncer els altres perquè es deixessin xatentrevistar. Per desgràcia per a nosaltres, no va ser així: Joan Arnés a banda, només David Bernal d'ICV va acceptar ("Xat-entrevista amb el David Bernal"). En canvi, per sort per a la Mireia, l'olla a pressió electoral que ella es va trobar a Sant Pol va fer que s'ho passés d'allò més bé. De totes maneres, les tensions desmesurades a què Sant Pol va ser sotmès per la candidatura Junts per Sant Pol, tot i que ens van donar joc per divertir-nos escrivint, no són tensions gaire positives ni per a la vila de Sant Pol ni per a cap altra vila. Joan Vigatà, llavors alcaldable de Junts per Sant Pol, hauria de reflexionar-hi, si és que la seva vocació de servei va més enllà de la seva ambició personal.
C. El meme dels blogs solidaris
Mar ens va anomenar "blog solidari" (gràcies Mar) i ens va demanar que continuéssim el meme.
Aquest meme consisteix en anomenar set blogs solidaris, considerant com a solidari el blogaire que comparteix les seves idees o opinions. Els set blogs solidaris han d'anomenar-ne set més. Nosaltres n'anomenarem només un (que no s'ho prenguin malament tots els blogaires que llegim amb plaer): el Diari de Cuernavaca. Compartim l'opinió de la Mireia, que sempre el va considerar un dels millors blogs de la blogosfera catalana. Per a nosaltres, cap literatura nacional no és literatura si no té els seus Jorge Luis Borges: Borges poeta, Borges contaire, Borges assagista. El nostre Borges poeta està per néixer; els nostres Borges contaires ja existeixen (Calders, Monzó, Pàmies...); el nostre Borges assagista hauria pogut ser Valentí Puig, però qui ho és de debò és bq.
D. Les preguntes
Aquestes són les preguntes que ens han arribat el darrer mes:
1. Un anònim pregunta: Els dos autors, què sou? Home i dona? Dos homes? Dos dones?
Som un home i una dona.
2. Una anònima que es diu Cris pregunta: Jo q sóc de lleida i que algún cop q he escrit m'has deixat veure q coneixeu la meva provincia, alguna de les 4 mans és de les terres de Lleida?
Tots dos parlem en català occidental.
3. la mateixa anònima Cris pregunta: I.... lo dels mikados... inventat o experiència pròpia?
Tot i que hem provat moltes coses junts, els mikados no els hem tastat encara. No com la Mireia i la Laura.
4. L'Individu pregunta: Quan publicareu el llibre? Per què tanta espera? Si ho feu abans de Sant Jordi, el vostre llibre es podrà considerar "mediàtic"? Firmareu llibres aquest Sant Jordi? En cas afirmatiu, us posareu una careta o un passamuntanyes?
Si fos per nosaltres, el publicaríem abans de Sant Jordi; però ens sembla que la feinada d'edició no s'haurà acabat abans del 23 d'abril. En qualsevol cas, no creiem que sigui un llibre mediàtic. Quantes persones coneixen el nostre blog? Les 138.879 visites que vam tenir en l'any i dos mesos de vida activa mireienca no són res. No són res, en primer lloc, perquè no es tracta de "visites úniques" (el sistema webstats va començar molt tard a diferenciar "visites" de "visites úniques"); i no són res perquè, sobretot, moltes d'aquestes visites són de gent que no sabia que visitava el blog Mireia (estudiants buscant un esquema de comentari de text, esquimals cercant informació sobre aus migratòries al Delta de l'Ebre...). En resum, potser ens coneixen 5.000 persones, màxim 10.000. Els blogs escrits en català, llevat del blog de Saül Gordillo, no tenen el ressò que de vegades ens pensem. O sigui que poc "mediàtics" som. Ara bé, si la novel·la es publica abans de Sant Jordi, ¡i tant si signarem sense careta els llibres que calgui signar!
5. L'Individu pregunta: Quina editorial us publicarà el llibre? Serà una editorial convencional o una d'aquestes noves que han sortit per Internet i que publiquen llibres a la carta?
Ens publicarà Cossetània Edicions (una editorial jove, però que no ha nascut a internet), com va anunciar Jordi Ferré.
6. L'Individu pregunta: D'on trèieu les calcetes escanejades? La baveta era artificial (en aquest cas, quins són els ingredients per fer baveta?) o de veritat?
....mmmm... Diguem que, en cas que hagués estat artificial, tampoc no diríem quina n'era la fórmula: normalment els cuiners no difonen tots els seus secrets.
7. L'Individu pregunta: D'on vau treure la foto de la Laura que algun dia va sortir (amb la cara tapada)?
La foto de la "Laura" va sortir a aquest fragment del post "Xisssssssst, la Laura dorm":
8. L'Individu pregunta: Si sou dos... sou parella? Un de vosaltres dos és president de la República Francesa i copríncep d'Andorra?
:) Som parella, quan podem. I cap de nosaltres dos no és Carla Bruni.
9. L'Individu pregunta: Algú de vosaltres dos és publicista?
No, som professors d'educació secundària.
10. L'Individu pregunta: Algú de vosaltres dos té un altre bloc? El tenia ja abans de començar el de la Mireia? Quin és!? (conté la paraula "iaia" al títol?)
Sí, un de nosaltres va tenir un blog abans; però va deixar d'actualitzar-lo quan vam obrir el blog Mireia (o gairebé va deixar d'actualitzar-lo, només hi van aparèixer un parell de posts més). Era un blog que defensava una causa molt minoritària en la qual creiem profundament els dos, tot i que el blog l'escrivia només un. I no duia la paraula "iaia" al títol; per bé que ens hauria agradat ser el Zincpiritione: el seu blog, nuriesfelius incloses, és una genialitat.
11. L'Individu pregunta: Quina talla calceu? On passareu el cap d'any?
El mascle de nosaltres dos gasta un Sommersby normalet, i el Cap d'Any el passarem als Països Dallonses, com diria la Mireia.
A. Estat actual de la novel·la
En aquests moments, amb els posts ja triats, reordenats i reescrits, hem acabat la 3a (i última) fase de la novel·la.
-1a fase: La novel·la que teníem pensada abans d'obrir el blog.
-2a fase: La novel·la tal i com es va anar desenvolupant al blog.
-3a fase: La novel·la de la 2a fase reescrita tot eliminant els posts més circumstancials (però no els de circumstàncies polítiques) i tot afegint allò que es va perdre de la 1a fase (afegint, sobretot, la trama policial tal com l'havíem concebut a la 1a fase; és a dir, sense la velocitat maldestre amb què vam fer que aparegués a la 2a fase, velocitat deguda a haver-nos pensat que, en el format blog de la 2a fase, era difícil per als lectors seguir-ne els detalls).
A més a més, hem corregit les faltes ortogràfiques; sense substituir, però, els castellanismes-barcelonismes típics de la Mireia. La veritat és que, poc abans d'encetar el blog, no teníem clar si el personatge havia de cometre faltes. Un cop el blog començat, ja no ens podíem fer enrere; ara, a la versió en llibre, sí que hem decidit que no hi hagi faltes. També hem triat títol, hem escrit un "Epíleg sobre valents", hem redactat un breu text explicant qui som (no som ningú conegut) i hem preparat el text de la contraportada. Aquest és el text de la contraportada (si es clica sobre la imatge, es pot llegir):
Ara la novel·la és a les mans de Jordi Ferré i dels seus dissenyadors, correctors (una crida als correctors: no ens toqueu els aixís-aixòs-buenu-vale, ni els signes de puntuació, ni...; altrament, farem que la Mireia reviscoli i us empaiti pertot arreu armada amb un d'aquells lingots contundents del Ricard), planificadors, productors... Quan sortirà el llibre? O abans o després de Sant Jordi. A nosaltres ens faria gràcia que fos abans de Sant Jordi; ens agradaria que, asseguts a un racó avorrits de no signar llibres, se'ns presentés algun blogaire dels que, amb els seus comentaris i e-mails, han col·laborat en la creació de Mireia.
B. La nostra relació amb Sant Pol
Ja vam dir que la nostra relació amb Sant Pol era nul·la: ni hi hem nascut ni hi hem estat mai. Però, com que ho vam prometre, cal que aclarim per què vam triar Sant Pol. Volíem que la Mireia fes el seguiment de les municipals a un poble on hi hagués hagut molts canvis d'Alcalde des de 1979. En principi, vam triar Les Borges Blanques i vam escriure (vam fer que la Mireia escrigués) e-mails a tots els candidats per demanar-los una xat-entrevista a cadascun. No hi va haver cap resposta. I, quan ja començàvem a no veure clar com seguiríem la campanya, Joan Arnés ens va escriure per dir-nos que es presentava com a alcaldable d'ERC a Sant Pol. Amb Joan Arnés ens coneixíem només via correu electrònic, d'una anterior vida blogaire seva (no direm quin era el seu blog) i d'una anterior vida blogaire d'un de nosaltres (tampoc no direm ara quin blog era). De fet, Joan Arnés no sabia en aquells moments que el blogaire que ell coneixia d'una vida anterior fos un dels autors del blog Mireia. Li ho vam desvetllar un cop passades les eleccions.
Bé, tornem a la campanya electoral. Com que el seguiment de Les Borges se'ns quedava coix sense xat-entrevistes, vam decidir proposar-li'n una a Joan Arnés, i va acceptar ("Xat-entrevista amb el Joan Arnés"). Això ens va animar a seguir la campanya de Sant Pol, pensant que, un cop aconseguit un candidat, no ens seria difícil convèncer els altres perquè es deixessin xatentrevistar. Per desgràcia per a nosaltres, no va ser així: Joan Arnés a banda, només David Bernal d'ICV va acceptar ("Xat-entrevista amb el David Bernal"). En canvi, per sort per a la Mireia, l'olla a pressió electoral que ella es va trobar a Sant Pol va fer que s'ho passés d'allò més bé. De totes maneres, les tensions desmesurades a què Sant Pol va ser sotmès per la candidatura Junts per Sant Pol, tot i que ens van donar joc per divertir-nos escrivint, no són tensions gaire positives ni per a la vila de Sant Pol ni per a cap altra vila. Joan Vigatà, llavors alcaldable de Junts per Sant Pol, hauria de reflexionar-hi, si és que la seva vocació de servei va més enllà de la seva ambició personal.
C. El meme dels blogs solidaris
Mar ens va anomenar "blog solidari" (gràcies Mar) i ens va demanar que continuéssim el meme.
Aquest meme consisteix en anomenar set blogs solidaris, considerant com a solidari el blogaire que comparteix les seves idees o opinions. Els set blogs solidaris han d'anomenar-ne set més. Nosaltres n'anomenarem només un (que no s'ho prenguin malament tots els blogaires que llegim amb plaer): el Diari de Cuernavaca. Compartim l'opinió de la Mireia, que sempre el va considerar un dels millors blogs de la blogosfera catalana. Per a nosaltres, cap literatura nacional no és literatura si no té els seus Jorge Luis Borges: Borges poeta, Borges contaire, Borges assagista. El nostre Borges poeta està per néixer; els nostres Borges contaires ja existeixen (Calders, Monzó, Pàmies...); el nostre Borges assagista hauria pogut ser Valentí Puig, però qui ho és de debò és bq.
D. Les preguntes
Aquestes són les preguntes que ens han arribat el darrer mes:
1. Un anònim pregunta: Els dos autors, què sou? Home i dona? Dos homes? Dos dones?
Som un home i una dona.
2. Una anònima que es diu Cris pregunta: Jo q sóc de lleida i que algún cop q he escrit m'has deixat veure q coneixeu la meva provincia, alguna de les 4 mans és de les terres de Lleida?
Tots dos parlem en català occidental.
3. la mateixa anònima Cris pregunta: I.... lo dels mikados... inventat o experiència pròpia?
Tot i que hem provat moltes coses junts, els mikados no els hem tastat encara. No com la Mireia i la Laura.
4. L'Individu pregunta: Quan publicareu el llibre? Per què tanta espera? Si ho feu abans de Sant Jordi, el vostre llibre es podrà considerar "mediàtic"? Firmareu llibres aquest Sant Jordi? En cas afirmatiu, us posareu una careta o un passamuntanyes?
Si fos per nosaltres, el publicaríem abans de Sant Jordi; però ens sembla que la feinada d'edició no s'haurà acabat abans del 23 d'abril. En qualsevol cas, no creiem que sigui un llibre mediàtic. Quantes persones coneixen el nostre blog? Les 138.879 visites que vam tenir en l'any i dos mesos de vida activa mireienca no són res. No són res, en primer lloc, perquè no es tracta de "visites úniques" (el sistema webstats va començar molt tard a diferenciar "visites" de "visites úniques"); i no són res perquè, sobretot, moltes d'aquestes visites són de gent que no sabia que visitava el blog Mireia (estudiants buscant un esquema de comentari de text, esquimals cercant informació sobre aus migratòries al Delta de l'Ebre...). En resum, potser ens coneixen 5.000 persones, màxim 10.000. Els blogs escrits en català, llevat del blog de Saül Gordillo, no tenen el ressò que de vegades ens pensem. O sigui que poc "mediàtics" som. Ara bé, si la novel·la es publica abans de Sant Jordi, ¡i tant si signarem sense careta els llibres que calgui signar!
5. L'Individu pregunta: Quina editorial us publicarà el llibre? Serà una editorial convencional o una d'aquestes noves que han sortit per Internet i que publiquen llibres a la carta?
Ens publicarà Cossetània Edicions (una editorial jove, però que no ha nascut a internet), com va anunciar Jordi Ferré.
6. L'Individu pregunta: D'on trèieu les calcetes escanejades? La baveta era artificial (en aquest cas, quins són els ingredients per fer baveta?) o de veritat?
....mmmm... Diguem que, en cas que hagués estat artificial, tampoc no diríem quina n'era la fórmula: normalment els cuiners no difonen tots els seus secrets.
7. L'Individu pregunta: D'on vau treure la foto de la Laura que algun dia va sortir (amb la cara tapada)?
La foto de la "Laura" va sortir a aquest fragment del post "Xisssssssst, la Laura dorm":
i si la Mafalda mostra les calcetes doncs que jo per que no he de poder fer-ho?, que les meves calcetes amb baveta son ben boniques, bueno mes bonica es la meva Laura alta i de cames llargues, guapa i de pits petits, prima i de cul gimnasta, negra i de cony dolcet... guapíssima com el dia que esperàvem per entrar al Musée d'OrsayAquest secret de cuina sí que el podem difondre: la foto vam fer-la nosaltres, i la noia era una hostessa-vigilant del Musée d'Orsay que ens va semblar prou alta i de cames llargues, guapa i de pits petits...
llàstima que li hagi hagut de camuflar la cara!, perque es guapíssima de debò
8. L'Individu pregunta: Si sou dos... sou parella? Un de vosaltres dos és president de la República Francesa i copríncep d'Andorra?
:) Som parella, quan podem. I cap de nosaltres dos no és Carla Bruni.
9. L'Individu pregunta: Algú de vosaltres dos és publicista?
No, som professors d'educació secundària.
10. L'Individu pregunta: Algú de vosaltres dos té un altre bloc? El tenia ja abans de començar el de la Mireia? Quin és!? (conté la paraula "iaia" al títol?)
Sí, un de nosaltres va tenir un blog abans; però va deixar d'actualitzar-lo quan vam obrir el blog Mireia (o gairebé va deixar d'actualitzar-lo, només hi van aparèixer un parell de posts més). Era un blog que defensava una causa molt minoritària en la qual creiem profundament els dos, tot i que el blog l'escrivia només un. I no duia la paraula "iaia" al títol; per bé que ens hauria agradat ser el Zincpiritione: el seu blog, nuriesfelius incloses, és una genialitat.
11. L'Individu pregunta: Quina talla calceu? On passareu el cap d'any?
El mascle de nosaltres dos gasta un Sommersby normalet, i el Cap d'Any el passarem als Països Dallonses, com diria la Mireia.
***
Escrit per Mir i Manel a les 12:01 a. m. 23 Comentaris
