dilluns, 3 de març de 2008 (6:30 p. m.)

Coses perfectes i imperfectes

Proper epíleg: el 14 d'abril de 2008 (catooorze d'abriiil, morena de la seeerra...).


La cosa nostra

Publicació de la novel·la: primera setmana de maig de 2008.

Títol definitiu: Em dic Mireia (i el meu cony es diu "carlitos").

Presentació: Llibreria Catalònia, de Barcelona.

Dades complementàries: A la portada hi apareixeran els nostres noms reals; i, a la solapa, les nostres cares. Endavant les atxes!

Una pregunta pendent: Cris ens va preguntar si teníem cap relació amb Les Borges Blanques. Doncs no, ni hi hem nascut ni hi vivim; els conflictes polítics de Les Borges els vam saber per Internet.


Les coses de la ­Mireia

La Mireia, després de llegir el twit de José Antonio Donaire, va escriure aquest missatge d'ultratomba
D'aixòs, que des que soc blogaire morta doncs que continuo vivint, perque hi ha vida després del blog, al cel, i es que la gent no ho sap però hi ha un Paradís per a Blogaires Morts i està força be, que hi ha la Martina i la Rosalia, i la meva Laureta, que hem te en un núvol, be, en un núvol hi som totes quatre, 80 metres quadrats de núvol més terrassa comunitària, volia dir que les llepadetes de la Laura ens tenen al "carlitos" i a mi en un núvol, que la Laura ens fa pujar al setè cel, ai!, "au Mireia, ves al Setè Cel i compra una ampolla de rom Matusalem", que el Setè Cel es un bar de blogaires morts borratxets, un paradís perfecte vaja, i al paradís també hi es Sant Eduard Suárez, que aquí dalt l'han fet sant perquè va morir tres cops com a blogaire, un cop i un altre i un altre, i ves que ara fa poc li vaig dir a Sant Eduard Suárez que mirés de convèncer el Joan Puigcercós per fer la presentació de la novel·la dels meus creadors, al maig a la Llibreria Catalònia, mem si ho aconsegueix, que jo del Puigcercós n'he parlat be, als posts "Senyor Puigcercós, soc molt cotxina" i "Post viu de l'uuuh de novembre", vale diguem que no n'he parlat be el que es diu be, però tampoc malament, i a mes a mes que jo vaig demanar el vot per a ERC a les autonòmiques i a les municipals, i ara ho torno a fer, sí, el dia 9 cal votar ERC.



Vale que hi ha votants d'ERC aixís una mica decebuts, "que si els d'Esquerra tal, que si els d'Esquerra Pasqual", aixòs, Pasqual precisament, que també volta per aquest paradís de blogaires morts, i que diuen que demana el vot en blanc, però jo per mi que la gent no l'ha entès, perque tots anem vestits de blanc aquí, aixís en plan mig escolanets mig Ibiza Ad Lib, o sigui que el meu Pasqual demana en blanc el vot, sí, com jo, i el demanem tots dos per a Esquerra, i a la gent decebuda amb ERC li vull dir que... escolta que be que em de fer camí cap a la independència, no?, "oh!, que els diputats d'ERC votaran Zapatero, i no m'agrada", bueno, ni a mi, però és el que hi ha, i com no tinguem una ERC nombrosa al Congrés doncs que Zapatero tirarà d'IU i merda per a Catalunya, i si a IU no són prou diputats Zapatero tirarà de CiU, que no serà exactament merda per a Catalunya però serà un no parar de pasteleo per mor de fer tornar CiU al Govern de la Generalitat, amb eleccions anticipades o lo que calgui, i si votem ERC molts doncs que a Zapatero li tocarà tirar d'ERC vulgui o no vulgui, i ens lliurarem del pasteleo i del merda per a Catalunya, i com mes serem doncs que mes ens independitzarem, els catalans patim els catalans de Sidim!, ¿i serà perfecte lo d'ERC amb Zapatero?, no, però serà millor que qualsevol altra cosa, i es que ara per ara l'única cosa perfecta es aquest Paradís per a Blogaires Morts, i... ei Viu-viu!, què hi fas per aquí?, tu també ets mort-mort?
***



Escrit per Mir i Manel a les 6:30 p. m.

6 Comments:

Blogger Jordi Gomara (itaca2000) said...

Sí, ERC-Zapatero, és sens dubte, de les combinacions reals i possibles, el menor mal de tots; això és del tot evident. I jo votaré un altre cop ERC per quarta vegada consecutiva. Però quan ens posarem d'acord i no votarem a cap d'aquests que se suposa que ens representen però al final fan amb el nostre vot el que volen? El sistema de democràcia liberal ens ha sabut aburgesar molt bé i, a la pràctica, immobilitzar gairebé del tot. De les paraules d'en Joan Tardà, en el dinar que vam tenir amb ell, vaig extreure també aquest sentiment, malgrat que ell 'potser' no n'era conscient. Però ell va afirmar que aquest sistema ens portava a un aburgesament i a una immobilització per part de a ciutadania. Va comentar que era evident que encara que les coses s'hi posessin difícils la gent no reaccionava. És cert, el 'sistema' té els seus recursos de protecció: "Déu ens estreny però no ens ofega'. Se la sap ben llarga 'Déu', perquè estreny molt però fins a cert límit perquè passat aquest la gent podria reaccionar i donar un bon cop a sobre de la taula. Aquest és el problema. Per això, a cops ens preguntem, no seria millor que ens governessin els dolents per tal que la gent hi reaccionés? Perquè els 'bons'(o el 'mal menor') són aquells que ens van fent contents amb poca cosa però cada dia pugen més els preus, es disfressa l'índex de preus al consum, es poden casar els homosexuals però no poden disposar d'habitatge ni arribar a fi de més, els bancs, caixes i grans empreses en general cada dia són més rics però continuen pujant les comissions i el preu dels serveis bàsics als seus clients (aigua, gas, electricitat, busos, trens, etc.) per sobre de l'IPC (que encara i així està manipulat), continues depenent d'un cap dèspota a la feina quan es diu que vivim en democràcia que guanya molt més que tu però que, tanmateix, té més poder de decisió que tu. Tu no pots triar qui governa la teva empresa, ni els presidents de les entitats que controlen l'economia ni tan sols del teu país, etc. Continuo?, no cal.

Resumint, d'una banda tenim el mal menor que ens acomoda i ens fa callar i va convertint l'esquerra més conservadora (rebaixa de l'IRPF a qui té les majors rendes, rebaixa de l'impost de societats, etc.) i de l'altra tenim a aquells que no van de "buen rollito, colega" però que han fet sortir al carrer a la gent de forma massiva més d'una vegada escalfant així l'ambient i preparant-lo per a, potser, una major ofensiva.

O sigui, què és millor: que et vagin retirant el caramel de poc a poc o que te'l retirin de cop?

Només són reflexions i punt

Salutacions fraternals, amics
Jordi

dilluns, de març 03, 2008 7:05:00 p. m.  
Anonymous Jacme said...

ep! ara que ja sabem quan sortirà del forn el "pan durmiendo" ja podem anar pensant en una presentació a les Terres de l'Ebre!!!

que vos plau????

dilluns, de març 03, 2008 7:25:00 p. m.  
Blogger Salvador Grifell said...

Per cert, que votaria la Mireia al Senat? A l'entesa? Ja que ERC a la circumscripció de Barcelona no presenta cap candidat propi al Senat, suposo que els independentistes de pluja fina es senten representats pels candidats sucursalistes socialistes i d'ICV-EUA.

Salut

dimarts, de març 04, 2008 11:20:00 p. m.  
Blogger Salvador Grifell said...

Ep abans m'he deixat de comentar que no tan sols l'amic Pasqual Maragall demana el vot en blanc sinó que també l'històric dirigent d'ERC que fou president del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera, també ha demanat públicament el vot en blanc!

Salut

dimarts, de març 04, 2008 11:26:00 p. m.  
Anonymous Jacinto Bellotari Anonimus said...

Podiais llamar a los de junts por sant pol para presentar el libro.

dimecres, de març 05, 2008 1:01:00 a. m.  
Anonymous Jacinto Bellotari Anonimus said...

Lo que dice Salvador Grifell aqui,o el otro dia en el debate que vimos cuatro gatos dijo un tonto de Ciu a un representante de erc,es la prueba de que la independencia de Cataluña es imposible,buen servicio le sigue haciendo ciu a la derecha española.

dimecres, de març 05, 2008 1:05:00 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Enllaços cap a aquest post:

Crear un enllaç

<< Pàgina principal