dilluns, 17 de març de 2008 (4:16 p. m.)

Lo cacao de la FACAO

Uns bons amics nostres han obert el blog Lo cacao de la FACAO. Hi han recollit allò que l'entitat "cultural" anomenada FACAO voldria amagar: que la FACAO és un cacau on hi fa cau (perdó per la cacaufonia) el neofeixisme violent (perdó per la redundància).



Nosaltres recomanem el text "Detenció en primera persona", sobre la repressió que va patir qui va gosar difondre la cara oculta de la FACAO.
La cara oculta de la FACAO

Transcripció, amb les fotos originals i amb l'ortografia secessionista valenciana original (originals en tots els sentits), de l’article "Èxit del contracorrellengua" que Ángel Hernández (president de la FACAO) va publicar l’octubre de 2003 a la revista SOM (òrgan oficial del grup valencià d’extrema dreta GAV)

EXIT DEL CONTRACORRELLENGUA

A pesar de l’anulacio de tot l’acte organisat en recolzament exterior, contra el correllengua de Fraga del dia 27, al final les coses s’han desenrollat d’atra forma, i han acabat en una victoria nostra arrasadora sobre el correllengua (gracies als jovens del GAV). Vos ho conte:

a)-El grup canyer fragati ana tota la nit arrancant el cartells que 100 metros davant anaven pegant els del casal pancatalaniste Jaume I (seria bo que nos acostumarem a incloure est adjectiu intermig en tots els nostres escrits, tant interns com publics: prensa, foros, webs, etc., a vore si qualla). Ademes pegaren per tota Fraga abundants pegatines fetes de forma casera, en el text: “No nos fareu catalans” dins d’un senyal triangular de perill (vora roig i en l’interior groc). Aixina conseguien provocar a discussio de la poblacio lo que els pancatalanistes no volen mencionar i ho dissimulen baix la “cultura”. Al casal no li feren res, perque estigue present un guardia municipal, tota la nit vigilant.

b)-Encara que des de Fraga anularem la convocatoria de manifestacio contracorrellengua i avisarem a tots de que no vingueren, es presentaren els jovens del GAV (que els tenen ben posats).

Davant del seu corage, des de FACAO llamentem haver frenat la vinguda d’atres i no tindre res preparat, pero ad ells els donava lo mateix; no venien per lo programat i anulat, sino perque s’ho demanava el cos. Pero l’activitat del casal pancatalaniste no començava fins al final de la vesprada, i ells havien de tornar a Valencia. Estiguerem junts un temps, i despres es dedicaren a deixar constancia de la seua presencia: pegada multiple de pegatines per tot el poble (feren turisme) en la bandera valenciana [aclaracio SOM: no es aixina, sino que es la quatribarrada en una brochada blava]- i el text “No nos fareu catalans”, i com a fermall final, “decoraren” tota la frontera del casal pancatalaniste Jaume I de Fraga,

espray negre i texts de: “fora d’aci”, “fora de Fraga”, i atres que encara no he pogut llegir be, puix poc despres ya començaren a acodir els del correllengua per a començar la seua activitat i ya no era prudent acosatar-se. Pero no les han pogut borrar, i s’han hagut de chuplar en dits “adorns” tot el correllengua, que enguany ho han fet reclosos dins del casal, inclos l’acte d’entrega de premis als chiquets i familiars, guanyadors dels premis de la “gimcama” escolar de preguntes.


c)-Pero un temps abans, quan ani a visitar la “decoracio” negra de la frontera del casal, se me creuà u dels “maulets” de Fraga (el que va llegir el manifest l’any passat), que histeric de rabia m’increpà que “¿Com no me donava vergonya”. Parli en ell durant cinc llarcs minuts (tinc bona relacio en sos pares) pero no havia opcio de res. Sol li tragui en clar que encara que naixcut en Fraga, “parla catala i Fraga es catalana i que no es aragones”. Perdudet...

En resum, han quedat escaldats i vençuts. Tinc ganes de vore lo que diuen ara pels mijos de comunicacio i per internet. Correllengua 2003 en Fraga ya ha passat. Vorem el del 2004.

Angel Hernandez
(Fraga – Regne d’Arago)

***

El diari Segre, 18 de març de 2008: (per llegir-ho bé, clic a la imatge)



El diari Avui, 11 d'abril de 2008: (clic a la imatge)



El Raco Català, 11 d'abril de 2008: (clic a la imatge)



El Periódico de Aragón, 11 d'abril de 2008: (clic a la imatge)



També en parlen...

Twitter Cacaodelafacao: Cacaodelafacao
Marc: "Causes nobles"
Purnas: "Lo cacao de la Facao" (en aragonès)
Purnas: "Lo cacao de la Facao" (en castellà)
La Franja: "Denuncien pressions per mostrar les relacions entre la FACAO i l'extremadreta"
Lullaby in black & white: "Al costat de casa"
Carles Barrull: "Lo cacao de la FACAO"
Joseba: "FACAO - M'he liao"
Ciceró Pascual: "Denunciant"
Toni Hermoso: "Lo cacao de la FACAO: Fascism in La Franja" (en anglès)
Poper: "Lo cacao de la FACAO"
Víctor Pàmies: "Enllaços recomanats X"
Jordi Gomara: "Els 'blaveros' i feixistes també poblen La Franja"
Jordina Freixanet: "A la FACAO, hi ha molt CACAU..."
Raül Escobar: "Lo Cacao de la facao"
Purnas: "Unatro imputau en o caso FACAO habrá de declarar debán d'o chuez" (en aragonès)
Purnas: "Otro imputado tendrá que declarar ante el juez por la demanda de FACAO" (en castellà)
Utopiq: "Lo cacao de la FACAO"
Ocellot: "Lo cacao de la FACAO"
Jackie Brown: "En Aragò es parla català (i es deté a qui lo defensa)"
Free Catalonia: "El feixisme espanyol a la Franja"
Joan Arnés: "Lo cacao de la FACAO"
Garrofaire: "Lo cacao de la FACAO"
Lo finestró del Gràcia: "Una querella inquietant"
Fendo orella: "Lo cacao de la FACAO" (en aragonès)
Fendo Orella: "Actualidat d’as enrestidas chudizials d’a FACAO" (ràdio en aragonès, a partir del minut 25)
Diari per a tècnics lingüístics: "Processos judicials a l’Aragó"
Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC): "Querella de Facao contra la Iniciativa Cultural de la Franja"
CERIb: "Suport al Dr. Artur Quintana, president d'ICF, i altres persones, denunciades per la FACAO"
Lo finestró del Gràcia: "Concentració de suport al Dr. Quintana"
La Franja: "Concentració davant els jutjats de Fraga en suport d'Artur Quintana"
PSAN: "Solidaritat amb el patriota Artur Quintana"
Associació Cultural Encenall: "Estem amb tu, Artur!"
Suport Ponent: "Solidaritat amb Artur, defensor del Català a la Franja"
Tribuna Catalana: "A Aragó grups d'extrema dreta persegueixen judicialment Iniciativa Cultural de la Franja"
Iniciativa Cultural de la Franja (ICF): "Declaració de suport als querellats"
Joan Puig: "Amb solidaritat amb Guillem Agulló i en contra la passivitat de les autoritats espanyoles davant els atacs feixistes"
Roser Giner: "Li puc fer una pregunta?"
Josep-Sebastià Cid: "Notes de cap de setmana"

(Anirem actualitzant la llista)

***

Proper epíleg sobre la novel·la, el 14 d'abril de 2008.
***



Escrit per Mir i Manel a les 4:16 p. m.

6 Comments:

Blogger Francesc Puigcarbó said...

ei! per compensar el meu olfacte tan defectuós, he posat un enllaç a primera línia del meu bloc.

dimecres, de març 19, 2008 7:13:00 p. m.  
Anonymous Aragó és un esperpent said...

Els actes policials i el judici iniciat per la FACAO ha passat en una República bananera que es diu ARAGÓN, on les llengües pròpies no es cooficialitzen , on els drets lingüístics contemplats per la Unió Europea al 1992 i ratificats al 2002 pel es poden prometre i es denominen legislativament les coses amb mil subterfugis menys amb el nom que li corresponen, és a dir: CATALÀ i ARAGONÈS.

Al marge de si la policia es va extralimitar o no, o si el cossos i forces de seguretat, al igual que determinats polítics o emissores com la COPE o mitjans de comunicació aragonesos (Diario del Alto Aragón, Heraldo de Aragón, Corpotació Aragonesa de Radio y Televisiçon), tenen més que menys simpaties davant les accions aragoneses de la FACAO, sense preocupar-se de la seva carència intel·lectual i cultural o de la opacitat i vincles polítics que n’hi ha darrera de les seves accions. El que importa és que es facin i si alguns escrits o actes d’aquets venerables i respectables senyors de la FACAO vulneren determinats principis constitucionals i democràtics, No passa res. Silenci durant un temps i a continuar amb el mateix camí.

El que va succeir a Fraga, és la gota que omple un got massa ple de constant intromissió de la política a la cultura i d’utilització de la cultura per a fins polítics, especialment per als de la FACAO. Que a principis del segle XXI, en plena democràcia hi hagi gent que vulgui militar en un partit i s’ajunti amb partits i col·lectius ultradretans i quan es diu que són uns “feixistes” els porten a judici i el jutge inicie diligències ho trobo molt lamentable. Però més greu és que la policia secreta detingui a un dels inculpats, vulnerant la presumpció d’innocència. Aquets són dos episodis més propis de temps passats que ja pensàvem que estaven oblidats.

Tot això que ha succeït es degut a determinats factors de caire polític i cultural que han evolucionat fins a on ara hem arribat. Aquests factors són:

1. Pels silencis d’un PAR davant les bases ultradretanes del propi partit que també estan a la FACAO i que lis donen vots especialment a Osca, Fraga i La llitera. Per això, hi ha alguns càrrecs del govern del PAR que ja parlen de xapurrejat, modalitats lingüístiques i fan unes declaracions com si fossin doctors en filologia especialitzats en el tema.

2. Per unes joventuts del PAR, ROLDE CHOBEN DE HUESCA, que es complauen de tenir a la Junta a ÉCTOR CASTRO, d’ALTORRICÓ, reconegut dirigent de la FACAO.

2. Per un PSOE que governa a la DGA, les diputacions provincials, consells comarcals,ajuntaments amb pactes amb el PAR i ha de callar per la governabilitat a l’Aragó, per a tenir contents a tothom, i si la qualitat científica i cultural pateix poc importa, per què l’important és la política i la poltrona als diferents estaments. La prova d’això són els constants silencis de la Consellera Almúnia davant les crítiques o comentaris de gent del PAR tant destacada com José Ángel Biel, Hipólito Gómez de las Roces o Alfredo Boné. Ells poden dir bajanades intel·lectualment buides i no n’hi cap crítica. Els polítics poden dir el que vulguin i aquí no passa res.

3. Per un PP que ja els hi va bé que elements ultradretans de la FACAO, o propers a ells, estiguin no sols al PP, sinó també al PAR i al PSOE, per a que així la coalició de govern PSOE-PAR es vegi forçada a frenar la Llei de llengües, repetidament publicitada pels membres del PSOE i amb la qual el PP es contrari i per això parla poc.

4. Per una CHA que a nivell Nazional té les idees clares i neda a contracorrent, que critica a la FACAO, però sols a efectes culturals, la política no es toca. Tot s’ha de dir, a efectes nazionals, tenen les idees molt clares, i a més a més han estat els únics que s’han mostrat contraris a un ESTATUT on el català i l’aragonès han estat canviats per modalitats lingüístiques: un altre èxit del PP-PAR amb la complicitat de l’autocomplaent PSOE. Ara bé, a nivell local i comarcal, els membres del CHA, tenen de tot, des de representants que segueixen les directrius del partit, a d’altres que la cultura i la llengua poc els importa, tal com succeeix en les millor famílies polítiques.

5. Per un IU que no potser no vol la Llei de Llengües, perquè pot ser molt costosa; però també la pot recolzar perquè el català i sobretot l’aragonès, són les llengües pròpies de l’Aragó, en definitiva, un cacao.

6. Per uns POLÍTICS I MITJANS DE COMUNICACIÓ que quant aposten per la Llei de Llengües, miren malament al català i altres vegades interessen els col·lectius catalanoparlants pel seu dinamisme i perquè són 50.000 habitants. Però no hi ha una reciprocitat pròpia per què en definitiva són considerats com a elements foranis i si qualsevol cop van a Saragossa, són l’element exòtic. Per a ells, els interessants són els fablans i així s’entén els flirtejos amb la FACAO i la censura, més pròpia de fa cinquanta anys, a diferents actes, activitats, publicacions que es fan al territori en una llengua diferent a la castellana. És a dir, públicament molt parlar d’ARAGÓ TRILINGÜE però a la hora de la veritat millor que sigui bilingüe.

7. Per un GOVERN D’ARAGÓ PSOE-PAR), unes DIPUTACIONS PROVINCIALS, CONSELLS COMARCALS, AJUNTAMENTS, INSTITUCIONS CULTURALS, ACADÈMIQUES, UNIVERSITÀRIES I MITJANS DE COMUNICACIÓ , que, tot i reconèixer,almenys públicament, l’existència del català a l’Aragó, veuen a la FACAO com a entitats folklòriques que amb els vincles polítics poden fer i desfer el que volen, fer alguna que altra xerrada a la seu de l’Intituto de Estudios Altoaragoneses, organisme autònom de la Diputación Provincial de Huesca fins i tot, registrar una falsa “Academia de la Lengua Aragonesa” que, tot hi estar prohibida ha fet xerrades a Benavarri, ha tingut subvencions de l’ajuntament de Tamarit de llitera (PSOE) i continua en actiu virtualment, ara com a “portal de la lengua aragonesa”: http://www.acalaaragon.com.

8. Per uns polítics de la RIBAGORÇA, LA LLITERA, EL BAIX CINCA, BAIX ARAGÓ-CASP i EL MATARRANYA del PSOE, PP, PAR,CHA i IU als qui la CULTURA i les polítiques culturals els importen poc, i menys les lingüístiques, i si estan a favor o en contra del català, no fan res per a portar les seves idees a Saragossa, per a fer efectiva la cooficialització: la cosa no és qüestió de signar manifestos...FETS, NO PARAULES NI MANIFESTOS!!

8. Per uns polítics locals del PSOE,PAR, PP, CHA, IU de BENAVARRI, TAMARIT, FRAGA que flirtegen amb la FACAO, recolzen conferències , subvencionen publicacions, cedeixen espais municipals per a oficines amb un categoria similar a la de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. Per uns polítics locals que esperen que els altres moguin fitxes, especialment al Govern d’Aragó o a les associacions, perquè si pressionen o es mouen potser a posteriori, no surten a la foto, per què el que interessa és mantenir el lloc aconseguit a les eleccions. A més a més, cap d’ells s’atreveix a demanar explicacions ni responsabilitats quant hi actes com els d’Ángel Hernández a les passades eleccions municipals del maig de 2007 que el han portat a dimitir de l’Assemblea Local de CRUZ ROJA, però no aixì de CÁRITAS DIOCESANA, i políticament mai ha tocat parlar de les seves accions ni calúmnies que va estar comprovats la Junta Electoral el passat mes de maig, però que políticament no interessa, en uns actes que vulneren els principis democràtics, fins i tot quant aquestes accions intenten enterbolir la convivència cívica i social i fins i tot intervenir d’una manera molt descarada i poc democràtica en els resultats electorals.

Per això, ara que ja han passat la jornada de reflexió de les eleccions generals de 2008 i les eleccions també, potser tots els polítics, col·lectius culturals i diferents sectors des de l’àmbit municipal més rural fins a l’àmbit autonòmic més urbà podríem i tindríem que reflexionar
sobre quin model de cultura i de societat volem, si per aconseguir un determinat objectiu polític o cultural la manera de fer-ho és entrar per la via política amb una qüestionada rigorositat científica i on l’important és la finalitat no els mitjans utilitzats per a aconseguir la fi i on aquesta, és a dir “la fi, justifica els mitjans”, de debó és així?.

Sobre si la política pot o no incidir mediàticament sobre fets o aspectes culturals, contradient qualsevol teoria o hipòtesi acadèmica, sense unes aportacions bibliogràfiques, científiques o acadèmiques que mostren el bagatge cultural de la persona que les diu públicament, però que les realitza per a guanyar determinats sectors socials dins de la seca clientela

Si davant les crítiques a aspectes acadèmics, universitaris de determinats polítics, la resta d’institucions, col·lectius i intel·lectuals, així com la resta de la societat, s’ha de quedar callada i silenciosa, sofrint una amnèsia crítica i esperant que vinguin millors temps o callant sempre, sense importar la resta, a no ser que li toquin la seva parcel·la.

I ja finalment, al marge del procés iniciat, la detenció d’un individu per injúries és molt greu ja que demostra alguns comportaments de les forces de seguretat que en molts aspectes són bons, però sempre hi ha individus que amb actes com aquest qüestionen la professionalitat dels mateixos i ens retornen a fosques etapes d’un passat no tant llunya. Per què no és el mateix ser un lladre, assassí, un etarra que un encausat per injúries a grups ultradretans i, a més a més, com diu el detingut, els policies ja li han ja li han fet el judici, abans que el jutge, perquè per a aquests senyors, la presumpció d’innocència no va existir. I el requisar el material informàtic que el detingut utilitza diàriament i que és la font amb la que es guanya la vida com el portàtil, llapis digital, etc. sense poder fer una miserable i ràpida còpia de seguretat per a poder continuar treballant demostren com se les gasten. Això es pot permetre?

dijous, de març 20, 2008 2:42:00 p. m.  
Blogger Nosaltres said...

Francesc Puigcarbó,
L'hem vist. Molt bona feina, cal fer-ne difusió. Potser seria millor si l'enllaç que hi has posat portés directament a Lo cacao de la FACAO, però està molt bé.

Aragó és un esperpent,
Tens prou raó en tot el que dius. Aquest és el (trist) panorama d'Aragó. I el filament més perillós de tot el tramat que descrius és Éctor Castro.

dijous, de març 20, 2008 7:23:00 p. m.  
Blogger Té la mà Maria - Reus said...

Aragó va en camí del que esta fent-se a Valencia, ànim estem amb la gent de la franja

salutacions

dimarts, de març 25, 2008 12:47:00 p. m.  
Blogger Mart de Garriga said...

A Mallorca també estam amb vosaltres. No estau sols, gent de la Franja. Tenc ben clar que el meu país arriba de Fraga fins a Maó i de Salses a Guardarmar.
El que passa a la Franja té un nom: genocidi cultural.
Salut

dimecres, d’abril 02, 2008 7:20:00 p. m.  
Blogger Nosaltres said...

Té la mà Maria,
Sí, el català a la Franja pinta malament. Caldrà lluitar. Salutacions reusenques.

Mart de Garriga,
Els FACAO fan del genocidi cultural la seva principal ocupació. A Mallorca també hi tenen un peu, de la mà del valenciano-mallorquí Vanrell i s'Academi de sa Llengo. La internacional friqui. Una abraçada i moltíssimes gràcies.

dilluns, d’abril 14, 2008 5:09:00 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Enllaços cap a aquest post:

Crear un enllaç

<< Pàgina principal