Entrevista a ca la Mònica López
Entrevista a ca la Mònica López, 3 de maig de 2008
Presentació de la novel·la Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos), amb sorteig de calcetes inclòs, el dimecres 21 de maig de 2008 (19:30, Llibreria Catalònia de Barcelona).
Ja es pot comprar aquí.
Ja es pot comprar aquí.
***
Escrit per Mir i Manel a les 2:14 p. m.
14 Comments:
L'alumne X us felicita! Espero que tingueu molta sort i que ens la presentis a nosaltres a classe i en portis un exemplar.
Felicitats als 2!
A l'IES de Tremp tremparan i al Joan Oró xalaran... Serà un final de curs molt poc seriós. Que no us passi res.
Anònim alumne X,
Als instituts, hi anem (alumnes, professors i personal d'administració i serveis) a patir. O siga que poc que el portarem, el llibre. Moltes gràcies per les felicitacions.
Anònim 2,
Mai tant! Demà t'ho direm. Gràcies pel comentari.
A patir? no home no, tampoc és tan horrorós! Deu costar aguantar-nos però en el fons a tots ens agrada.
És autobiogràfic clar el llibre tu Manel tampoc en portes de calcetes, jajaj! Quan vaig escoltar l'altra entrevista per la manera de parla, l'humor i les bromes ja vaig sabe que eres tu qui parlava i no la Mir. I si de veritat va ser tot improvitzat felicitats perquè va quedar tot impecable.
Per cert avui he menjat fideuà!
Alumne X. (ara que tu has surtit de l'armari, ho hauré de fer també jo però millor acabar el curs així no?
Jajajaja, jo et conec Mir, sóc el Ramon, el Ramon Sarobe, dels cursos d'història medieval de Tremp!!! Ja recordo que l'any passat vas fer un discret sondeig a veure si coneixíem el blog!!! Qui ho hagués sospitat... Em vas entabanar ben bé. Molts petons. Miraré de venir a la presentació de Barcelona.
Manel, no coneixia aquesta faceta teva, es increible!
Avere, si al I.E.S Tremp ens fas una presentacio!
;)
Anònim alumne X (2n comentari),
No ixques pas de l'armari! L'anonimat a la xarxa és un dret que naltres sempre hem defensat aferrissadament. Açò de "patir" ho hem dit per tots, no solament pels profes. I, evidentment, és una manera de parlar; perquè no és tan horrorós, ni de lluny. El Manel promet anar demà sense calcetes a l'institut, com sempre. De veritat que vas escoltar la primera entrevista? Ja seguives el blog llavors?
Ramon,
Ostres! Quina sorpresa més agradable. Precisament ahir vam demanar el teu mail al Jaume de Rosselló. Iep, va estar molt bé el que vas dir sobre el blog este estiu passat. T'esperem a la presentació. Una abraçada.
Anònim del ;)
Ja ho veus, cops amagats que tenim. No creiem que toque fer presentació a l'IES , però a Tremp sí. Probablement, el 24 de maig, a la Biblioteca. Moltes mercès.
Mmmmm... l'entrevista em va agradar més en directe, al bar cutre del born, però sempre s'agraeix sentir-vos parlar :)
No em vaig perdre gaire cosa de l'entrevista! 20 minutets, gràcies el twitter!
Ens veiem el 21, potser em porto companyia, he anat fent spam entre els meus amics ;P
Avui el Manel no ha vingut amb calcetes a classe, no, però es que tampoc ha vingut amb calçotets, però tampoc ha vingut amb pantalons,no ha vingut ell!!! Hem pogut anar a dinar una mica abans.
No no seguia el blog des del principi però des de que em vaig assabentar de la història, deu fe cosa d'unes tres setmanes, suposo, vaig tafanejar molt i vaig llegir alguns posts i vaig escoltar l'entrevista.
Per cert el Manel deixa la regidoria de Tremp, és veritat que ja no vol seguir militant al PSC vaig llegir allò d'una querella a un amic vostre per part de la FACAO i deieu que deixava la regidoria, és cert?
Vagi bé!
yrun,
Ei, sí, el bar cutre del Born; però, mira, va ser l'únic on mos van servir. Per cert, la Yrun i la resta... uns borratxos! :) Bé, no tant. El que sí és cert és que aquella nit els únics que no vam prendre alcohol vam ser naltres (Mir i Manel). Gràcies per fer spam entre les amistats. Mos veem el 21.
Alumne X,
El Manel avui era en plena "Gran Missió Política" a Lleida. Dit en més planer: era a Lleida pidolant durets als Serveis Territorials, tipus "Dame algo para el Ayuntamiento". Respecte a la resta, tot al seu temps. Cuida't, i estudia. Com diu l'adagi nepalès, "estudieu, estudie, que el curs s'acaba". Cal dir que l'adagi no diva "estudieu", sinó un altre imperatiu, molt més joiós, però molt menys educatiu.
Manel, tot al seu temps, però aquesta noticia m'alegra, perque suposo que ets diferent a la resta dels del "ayuntamiento".
Però al final us el va donar el mail??? Jo és que no goso molestar-lo, està tan enfeinat l'home...
Crac,
De totes maneres, diu el Manel que no tine res a retreure a l'Ajuntament; ni respecte al personal, ni respecte a l'equip de govern, ni respecte a l'oposició. Les navallades que ha vist a d'altres ajuntaments no les ha vist pas ací.
Un exemple de les navallades que hi ha altres llocs
Ramon,
No mos l'ha donat encara. Mira si mos el pots enviar al correu del blog.
Ja em fot això de no poder anar a veureus a la presentació, crec que esperaré a que us entrevistin en algun programa de tele com a blog stars que sou. Enhorabona pel llibre!
Publica un comentari a l'entrada
<< Pàgina principal