Vida pública i vida íntima
Vida pública. Esta és la propera presentació, la de Lleida:
Més vida pública. La presentació de Tremp va anar molt bé.
Moltíssimes gràcies, Sisco, José Antònio i Sílvia. Moltíssimes gràcies, Tremp.
I més vida pública. L'Adrià Bas mos va entrevistar a Catalunya Ràdio, 10 minuts intensos.
Entrevista a cals Què?... De què? (22 de maig de 2008)
I, finalment, vida íntima. Fa temps, per un malentès d'origen internàutic, tenívem preparada l'artilleria mireiesca per disparar contra Jordi Gomara. A la vegada, no sabem com, vam ensopegar amb este post. "Avui ha estat un dia molt maco..." Mos va emocionar, mos va emocionar la felicitat emocionada de Jordi; i mos vam sentir avergonyits de les nostres intencions agressives. Per sort, no hèvem disparat encara: mai no mos haguéssem perdonat a naltres mateixos haver-ho feit. D'astí vine la dedicatòria que el Manel va escriure a l'exemplar de Jordi Gomara el dia de la presentació a la Llibreria Catalònia.
La crònica de Jordi Gomara: La dedicatòria de la Mireia Galindo.
Lleida, 10 de juny (dimarts), 19:30Ara que hem eixit recomanats al programa Àgora del Canal 33, ja mos podem morir. Bé, només mos falta que Marcelino llegisca l'epíleg de la novel·la (internetejat per Dessmond), i ja mos podem morir (si no mos mata Marcelino adés).
Presentació d'Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)
Lloc: Cafè del Teatre (Escorxador)
Presentador: Ramon Sistac
Més vida pública. La presentació de Tremp va anar molt bé.
Moltíssimes gràcies, Sisco, José Antònio i Sílvia. Moltíssimes gràcies, Tremp.
I més vida pública. L'Adrià Bas mos va entrevistar a Catalunya Ràdio, 10 minuts intensos.
Entrevista a cals Què?... De què? (22 de maig de 2008)
I, finalment, vida íntima. Fa temps, per un malentès d'origen internàutic, tenívem preparada l'artilleria mireiesca per disparar contra Jordi Gomara. A la vegada, no sabem com, vam ensopegar amb este post. "Avui ha estat un dia molt maco..." Mos va emocionar, mos va emocionar la felicitat emocionada de Jordi; i mos vam sentir avergonyits de les nostres intencions agressives. Per sort, no hèvem disparat encara: mai no mos haguéssem perdonat a naltres mateixos haver-ho feit. D'astí vine la dedicatòria que el Manel va escriure a l'exemplar de Jordi Gomara el dia de la presentació a la Llibreria Catalònia.
La crònica de Jordi Gomara: La dedicatòria de la Mireia Galindo.
***
Escrit per Mir i Manel a les 8:10 a. m.
5 Comments:
Ei, que jo ho trobo normal que us recomanin a l'Àgora. Són gent que hi entén!
Per cert, crec que les ventes de Mikados s'han disparat últimament...
Roi,
Mercès, Roi. Els Mikados? Mira que si se comencen a disparar les vendes de lents de contacte de can Cottet... La Catalònia va estar molt bé, però també mos hauria agradat fer la presentació barcelonina a can Cottet. Encara hi som a temps. Cuida't.
Bones parella, havia visitat alguna vegada el blog però mai havia deixat comentari. Felicitats per l’èxit. Ja te dit que no vaig poder ser a la presentació, però m'aconformo a tenir el meu llibre dedicat per un dels autors. No m’agrada molt llegir però faré un esforç i intentaré acabar-me’l encara que tardi bastants dies, perquè d’aquest no hi ha recuperació!!
A veure si hi ha sort amb el tema del cacao de la facao i us fan augmentar les ventes, ja que el mossèn se n’ha mantingut al marge del vostre.
Bè, a hores d’ara ja no cal amagar cap identitat, però no fa falta escriure noms propis ...
Sort, i espero que hagi anat bé l’entrevista de ràdio!
Jo tampoc vag poder ser a la presentacio..(suposo que estava al mateix lloc on "soci de l'alumne x" estava...)
Espero que torneu a fer una altra presentacio per Tremp..
i si puc manire a comprar ben aviat el llibre!:)
moltissima sort als dos i mol exit!!!
soci de l'alumne X,
Moltes gràcies per tot. Estudia força per la selectivitat i repensa't (repenseu-vos) allò de deixar la "tasca distribuïdora municipal". Records a la "bona (i estudiosa) nena" :)
Anònim,
Moltíssimes gràcies; però una altra presentació a Tremp... Home, si hi sortegéssem unes altres "calcetes mítiques"... Mmmm... Les calcetes del Putxi, per exemple.
Publica un comentari a l'entrada
<< Pàgina principal