dilluns, 13 d’octubre del 2008 (6:11 p. m.)

Este dissabte 18, presentació a Fraga

Dissabte que vine, presentarem a Fraga la novel·la.

Presentació al Casal Jaume I de Fraga d'Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)
Dia i hora: 18 d'0ctubre de 2008 (dissabte), 19:30
Lloc: Avinguda dels Reis Catòlics, 28 (Fraga)
Presentadors: Josep Anton Chauvell i Marta Canales
Potser també mos hi trobarem Ángel Hernández, l'enginyós president de la catalanòfoba FACAO que tot solet feva adhesius pancatalanistes i els enganxava pels carrers, la qual cosa li permeteva dir després: "Está claro que el origen de dichas pegatinas son las entidades pancatalanistas que hay en Fraga". Un home de ment, l'Ángel; de ment privilegiada, volem dir. Un gran pensador, l'Ángel, i, a més, un gran expert en redecoració de cases d'altri.

Darrerament, la nostra vida blogaire no és guaire activa; però vam assistir divendres passat a la cerimònia dels Premis Blocs Catalunya. Enhorabona a tots els premiats. Enhorabona, Jordi Cervera (no coneixévem el blog, però pareix de qualitat i, sobretot, aposta per la Literatura i no per literaturetes; premi merescut; no sabévem, però, que en els agraïments el Jordi esmentaria la Laura i la Mireia, suposem que no se referiva ni a la nostra Laura ni a la nostra Mireia); enhorabona, Joan Puig (tampoc no coneixévem el seu blog, però també és un encert el premi: un molt bon blog de bibliofília); enhorabona Albert Medran (un cop més, n'ignoràvem l'existència; però està molt bé que reba el premi en l'apartat "Actualitat" un blog com este, que ofereix informació política poc coneguda); enhorabona, Margarida Capellà (que tampoc no el coneixév..., però ben premiat, un bon ús dels blogs com a eina didàctica); enhorabona, Núria Masdéu (este blog sí que el coneixévem!, i amb la Núria també mos coneixévem; coi, la Núria!, la vam tindre al costat durant tota la cerimònia i va guardar el secret fins al moment del lliurament; premi encertat a un blog que, sense estridències, fa bona feina de formigueta); enhorabona, Miquel Tuson (tampoc no el con...; però Roi Marphille, que també seueva al nostre costat, mos en va dir meravelles; el premi el van recollir els pares del Miquel; el pare de l'artista va resultar ser Jesús Tuson; si el fill ha heretat encara que només siga la meitat del talent que tine el pare, el blog ha de ser magnífic); i enhorabona Saül Gordillo (¿què més podem dir del "Saudillo" que no haja estat dit per la Mireia més delerosa de conèixer l'anatomia "saudillesca"?; nen, goïx-ne, que t'ho mereixeves, i paga't alguna cosa a l'Hogar Gallego, i mira de trobar temps per a un Mireio Gordillo que et permeta baldraguejar a gust, tu ja mos entens). I enhorabona als organitzadors.

Després de la cerimònia, van vindre els canapès i la vida social. Roi Marphille, un encant de persona; però estava tan pendent de trucar a la nòvia que se va perdre canapès i conversa. Vilapou, callat i observador; un altre encant d'home, amb la seua pròpia escala de valors (que és, en part, la nostra escala); també se va esmunyir abans d'hora. Ernest Benach, distès i rialler (mos va reconèixer abans no el vam veri); amb el règim que segueix, este home acabarà fonent-se i haurem d'esborrar-lo de la llista dels porcassos grassos grassos; el dia X ja te farem recuperar uns quants quilos, Ernest. Saül Gordillo... un altre camí hem de parlar del Saül?; també distès i rialler, amb el premi a una mà i un canapè a l'altra; se va descollonar de riure quan mos va veri, com sempre. I els que també se van descollonar en veri-mos van ser la Carme Pla i el Jaume Llambrich; coi!, fem una parella estranya (Manel i Mir, Mir i Manel), d'acord;



però tampoc no cal descollonar-se tant, que som formalets. De feit, amb la Carme vam arreglar la crisi econòmica (de moment, ella ja s'ha comprat un ordinador jivaritzat); i amb el Jaume vam arreglar tots els problemes de les Terres de l'Ebre. Sempre és un plaer xerrar amb la reina de l'Ebre i el rei del frikisme. Va ser una bona jornada. A veri si este dissabte 18 a Fraga no se mos descollona tant el personal, que naltres som uns escriptors seriosos.
***



Escrit per Mir i Manel a les 6:11 p. m.

9 Comments:

Blogger Roi said...

Ei no sabeu pas el greu que em va saber perdre'm part dels canapés i sobretot de les converses!
però ja ho heu dit, tenia altres "obligacions" no no no, borra obligacions!...que després també m'ho vaig passar molt bé gaudint de les delícies gastronòmiques d'aquesta magnífica ciutat i després...(no es pot dir)

dilluns, d’octubre 13, 2008 8:10:00 p. m.  
Anonymous Anònim said...

roi, digue-ho! digue-ho! digue-ho!

:DDD

va ser una sorpresa ben agradable de trobar-nos aGirona, ja ho crec! a vore si ens podem veure a cals Ganxets uns dia d'estos!

I visca ÜberAndorra!

:DDD

dilluns, d’octubre 13, 2008 8:33:00 p. m.  
Blogger Jesús M. Tibau said...

Que vagi molt bé. A veure si un dia presentem formalment ( o millor encara, informalment)la vostra Mireia i el meu trapezista. A veure si me'l fa un home.

dilluns, d’octubre 13, 2008 8:33:00 p. m.  
Blogger vilapou said...

Callat i observador... just... bona definició.
Un plaer haver-nos retrobat.

dimarts, d’octubre 14, 2008 12:06:00 a. m.  
Blogger Mir i Manel said...

Roi,
Ja que naltres no vam podre gaudir de la teua companyia, mos alegra sabre que algú en va gaudir. Com diria la nostra Mireia, ets un dolcet.

Jacme,
Home, deixa el Roi tranquil. I Über Andorra sempre (o Über Llar Nacional). Mos vem al febrer com molt tardi.

Jesús M. Tibau,
Mercès. Intentem concretar per mail això de la presentació conjunta, mos faria il·lusió. Ara, la nostra Mireia ja no està per fer guaires homes, ni que siguen trapezistes.

vilapou,
El plaer va ser nostre. De veure't, volem dir; tot i que després el plaer també va ser nostre a la manera roimarphillesca.

dimarts, d’octubre 14, 2008 7:00:00 p. m.  
Blogger Carme said...

Què em va agradar de trobar-nos!

I com està fet que cada cop que ens trobem ens posem a xerrar i xerrar de tot i tot? :-D

Ui, i això de l'ordinador jivaritzat potser hi ha gent que no ho coneix (mira, jo ja he après una paraula nova, que amb vatros sempre passa això, que sempre aprenc). Així que si el voleu veure, aquí tenim al jivaritzat (a la dreta, el dibuix i els preus segons les opcions, a baix de tot): http://masquetecnologia.es/comparativa_modelos_asus_eeepc/

Que vagi molt bé a Fraga i ens veiem ben aviat.

Una abraçada

dimecres, d’octubre 15, 2008 3:03:00 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Doncs no, em sap greu però puc dir públicament que ls gràcies no anaven ni a la vostra Laura ni a la vostra Mireia, anaven a la meva Laura i a la meva Mireia.
Jo si conec el vostre blog i el llibre derivat i m'haura agradat saludar personalment el Carlitus.

Petons

Jordi Cervera

dimecres, d’octubre 15, 2008 3:12:00 p. m.  
Anonymous Anònim said...

El Miserable ha mort, ho acaba d'anunciar al seu bloc

dimecres, d’octubre 15, 2008 9:37:00 p. m.  
Blogger Mir i Manel said...

Carme,
Mercès mil, el plaer és recíproc. I, a còpia de fer-mos dentetes amb el teu fashion-ordinador, al final aconseguiràs que mos en comprem un. La veritat és que fa goig.

Anònim Jordi Cervera,
Ja mos ho pensàvem que no anava pels nostres personatges; però quines casualitats, no? Ostres, no sabévem que mos coneixeves; si no, t'hauríem dit alguna cosa (naltres, perquè el Carlitos fa temps que no diu res). Cuida't i enhorabona pel premi.

Anònim Anònim,
"Ha mort"... No exactament. Diguem que el Miserable s'ha emprenyat amb el món un cop més, i esta vegada ha decidit tancar la paradeta.

dijous, d’octubre 16, 2008 6:23:00 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Pàgina principal