Carambes, si que costa poc canviar de "txaqueta". Ara, jo esperaria una mica més. Que passi el congrés d'ERC o encara us vindran tentacions de militar a Convergència. I aleshores el rotllo de les emocions i les conviccions no colarà ni esforçant-vos-hi molt!.
Fa temps que et llegeixo i alguna vegada he comentat con a anònima, però fer fi ja m'he decidit a escriure un bloc! helgaalles.blogspot.com
A part de fer-me una mica de propaganda, vinc a dir als que s'amaguen sota la mireia que no us precipiteu, que fins les pròximes eleccions han de passar 3 anys!
Anònim 1, Exactament. Per això li dèiem a Toni que mirés bé els enllaços. Nosaltres no hem estat mai d'Esquerra i poca autocrítica hem de fer com a ERCs. En canvi, sí que l'hem fet com a militants del PSC, i precisament per això hem estripat el carnet. Potser Toni demanava autocrítica a la Mireia al cel sia.
Anònima Cris 2, Síiiiiiiiiiii, ERC sí! :) Molts petons per a tu, Cris borgenca.
As, Ejaculatio precox?
Dessmond, Home, canvia de "txaqueta" qui canvia de partit per interessos mesquins. Per exemple, qui deixa un partit perdedor per apuntar-se a un partit guanyador; just el contrari del que nosaltres fem.
Pel que fa a si ens ha costat poc o molt temps canviar de partit, nosaltres ens ho sabem. Diguem que el procés ha estat llarg (conviccions) i la gota que ha fet vessar el got ha estat la cabronada que ha hagut de patir el nostre amic (emocions).
Quant a Convergència... Les nostres conviccions d'esquerres no han canviat des que tenim ús de raó (si és que en tenim). El que ha evolucionat és la nostra manera de veure Espanya: "petit à petit" hem passat de la indiferència a l'"Adéu, Espanya!" (un "Adéu" sense rancúnies, però amb fermesa). Difícilment ens podem fer convergents (i ja no et diem res de fer-nos ciUencs). Ara, també pensem que els independentistes de tota mena, tard o d'hora, s'han de trobar en el camí cap a l'"Adéu". Algun dia, Convergència i Esquerra hauran de caminar junts fins a la independència. En aquest sentit, gent com tu i com Felip Puig feu molt bona feina dins de Convergència. Molt bona, de debò.
Helga,
Ara t'enllacem. I aguantarem els anys que calgui... dins d'Esquerra :)
Som Mir Roy (Benavarri, la Franja, 1969) i Manel Riu (Benavarri, la Franja, 1965), un matrimoni de professors d’Educació Secundària. Mir Roy és professora de Geografia i Història; Manel Riu és professor de Llengua i Literatura Castellanes. "Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)" és la primera novel·la que escrivim.
11 Comments:
¿Tan costa ser autocrítics?
Un consell, afilieu-vos directament al PSC. Quin sentit té afiliar-se a la marca blanca dels socialistes?
Toni Ibàñez i Salvador Grifell,
De vegades, fer clic als enllaços evita pixades fora de test. Per exemple, clic a l'enllaç emocions que hi ha al post.
Sigueu Benvinguts!
L'ibàñez parla d'autocrítica? au, no em facis riure.. i a qui li ho demana, això de ser autocrític a la mireia o a qui s'amaga sota?
Nooooooooooooooo, ERC no!
Igual que tu però al revès jo no sóc ERC per emocions i conviccions!
Es que a Borges és un món apart!
Petó...
Cris
ya
Carambes, si que costa poc canviar de "txaqueta".
Ara, jo esperaria una mica més. Que passi el congrés d'ERC o encara us vindran tentacions de militar a Convergència. I aleshores el rotllo de les emocions i les conviccions no colarà ni esforçant-vos-hi molt!.
Fa temps que et llegeixo i alguna vegada he comentat con a anònima, però fer fi ja m'he decidit a escriure un bloc! helgaalles.blogspot.com
A part de fer-me una mica de propaganda, vinc a dir als que s'amaguen sota la mireia que no us precipiteu, que fins les pròximes eleccions han de passar 3 anys!
Raül Escobar i Presseguer,
Gràcies.
Anònim 1,
Exactament. Per això li dèiem a Toni que mirés bé els enllaços. Nosaltres no hem estat mai d'Esquerra i poca autocrítica hem de fer com a ERCs. En canvi, sí que l'hem fet com a militants del PSC, i precisament per això hem estripat el carnet. Potser Toni demanava autocrítica a la Mireia al cel sia.
Anònima Cris 2,
Síiiiiiiiiiii, ERC sí! :) Molts petons per a tu, Cris borgenca.
As,
Ejaculatio precox?
Dessmond,
Home, canvia de "txaqueta" qui canvia de partit per interessos mesquins. Per exemple, qui deixa un partit perdedor per apuntar-se a un partit guanyador; just el contrari del que nosaltres fem.
Pel que fa a si ens ha costat poc o molt temps canviar de partit, nosaltres ens ho sabem. Diguem que el procés ha estat llarg (conviccions) i la gota que ha fet vessar el got ha estat la cabronada que ha hagut de patir el nostre amic (emocions).
Quant a Convergència... Les nostres conviccions d'esquerres no han canviat des que tenim ús de raó (si és que en tenim). El que ha evolucionat és la nostra manera de veure Espanya: "petit à petit" hem passat de la indiferència a l'"Adéu, Espanya!" (un "Adéu" sense rancúnies, però amb fermesa). Difícilment ens podem fer convergents (i ja no et diem res de fer-nos ciUencs). Ara, també pensem que els independentistes de tota mena, tard o d'hora, s'han de trobar en el camí cap a l'"Adéu". Algun dia, Convergència i Esquerra hauran de caminar junts fins a la independència. En aquest sentit, gent com tu i com Felip Puig feu molt bona feina dins de Convergència. Molt bona, de debò.
Helga,
Ara t'enllacem. I aguantarem els anys que calgui... dins d'Esquerra :)
Ja veus que votar erc és cutre cutre.
A més, els convergents carden milloooor
Publica un comentari a l'entrada
<< Pàgina principal